El meu pare sempre va estar enamorat de Sara Montiel. L'admirava i idolatrava, i el cert és que només puc dir que tenia bon gust, ja que la Sara de joventut era una de les dones més belles que s'han posat mai davant d'una càmara. Era la Sara de "Veracruz", "El último cuplé" o "La violetera". El problema és que jo vaig conèixer a la Sara dels anys vuitanta i noranta, la que s'arrossegava per les televisions amortitzant la fama fugissera de Hollywood amb perruques impossibles i uns gestos autoparòdics que van donar molta feina a nombrosos imitadors, humoristes i travestis del país; la Sara que s'entossudia a seguir cantant cançons passadíssimes de moda en plena "movida" madrilenya; la Sara que sortia esperitada de l'hotel "Corona de Aragón" a causa d'un atemptat; la Sara que omplia revistes amb Thais, Zeus, Tous i tota la pesca... Aquesta Sara caricaturesca, malgrat tot, no va fer apagar el mite, i encara que avui altres actors i actrius espanyols triomfen a Hollywood, cap d'ells podrà reviure ja l'època més daurada i brillant de la història del cinema.
No sabem del cert si tot el que explicava era veritat. Ningú ho ha comprovat, ni tampoc crec que faci falta. Els mites viuen del misteri, i està clar que ella en guardava uns quants. Va estar casada amb un dels directors més importants de la seva època, Anthony Mann, però per la seva vida van passar noms que per si sols explicarien dècades senceres del segle XX: James Dean, Ernest Hemingway, León Felipe, Miguel Mihura, Severo Ochoa, Indalecio Prieto, Maurice Ronet, Mario Montuori i un llarg etcètera. Si a això hi sumem les seves interpretacions al costat de Gary Cooper, Burt Lancaster, Rod Steiger, Charles Bronson, Joan Fontaine o Vincent Price, podríem dir que va ser una dona poderosa i, sobretot, ben connectada. Una dona que en determinat moment va triar el somni espanyol; va preferir ser la reina en un país de bornis que no pas la cortesana d'un Hollywood que aviat l'hauria relegat a fer sempre el mateix paper i a cobrir la qüota hispana, que per aquella època també es cobria amb un grapadet d'actors famosos (Anthony Quinn, Katty Jurado, Cantinflas, etc).
No sabia cantar, i actuava amb quatre poses apreses en revistes de moda, però les seves estrenes en plena època franquista resultaven un bany de color i de glamour que quasi tothom necessitava. Els èxits eren apoteòsics, i els més grans recordaven avui per televisió que mai es podrà repetir en aquest país un aconteixement com el de "El último cuplé". Tot i així, el reconeixement de la professió va ser limitat, potser per la seva sobreexposició mediàtica o potser per la seva retirada del cinema ara fa uns 39 anys. El goya d'honor que molts reclamaven no va arribar mai, i ella es va haver de conformar amb l'estimació i admiració professades per gent molt variada del món musical. En aquest sentit, va col·laborar amb Montserrat Caballé, Joaquín Sabina, Javier Gurruchaga, Alaska, Nacho Cano i molts d'altres, aconseguint que sempre parlessin bé d'ella... fins i tot les folklòriques que anys enrera l'havien odiat.
No sabia cantar, i actuava amb quatre poses apreses en revistes de moda, però les seves estrenes en plena època franquista resultaven un bany de color i de glamour que quasi tothom necessitava. Els èxits eren apoteòsics, i els més grans recordaven avui per televisió que mai es podrà repetir en aquest país un aconteixement com el de "El último cuplé". Tot i així, el reconeixement de la professió va ser limitat, potser per la seva sobreexposició mediàtica o potser per la seva retirada del cinema ara fa uns 39 anys. El goya d'honor que molts reclamaven no va arribar mai, i ella es va haver de conformar amb l'estimació i admiració professades per gent molt variada del món musical. En aquest sentit, va col·laborar amb Montserrat Caballé, Joaquín Sabina, Javier Gurruchaga, Alaska, Nacho Cano i molts d'altres, aconseguint que sempre parlessin bé d'ella... fins i tot les folklòriques que anys enrera l'havien odiat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario