Crec que Bigas Luna va representar millor que ningú l'esperit mediterrrani, lliure, hedonista i "bon vivant" del nostre cinema. Altres països propers han tingut a Ferreri, Fellini o Chabrol, però nosaltres hem pogut gaudir durant vàries dècades d'aquest català genial que a vegades va tocar al cel ("Bilbao" o "La teta i la lluna") i a vegades va fregar el ridícul ("Bámbola" o "Didi Hollywood"). Interiorista, publicista, director, guionista i descobridor d'estrelles, Bigas va ser sempre fidel als seus principis i això es nota, per a bé i per a mal, en quasi totes les seves pel·lícules.
La majoria d'espanyols tenen alguna pel·lícula de Bigas com a cinta eròtica de capçalera, però el curiós és que varia segons la generació. Els que passen dels cinquanta van quedar astorats davant de "Bilbao" o "Caniche" cap a finals dels anys setanta, i m'imagino que els més joves recodaran a la Echegui i el Dani Martín de "Yo soy la Juani", però per a la meva generació la pel·lícula que més ens va marcar va ser "Jamón Jamón". Recordo haver-la vist al cinema i haver sortit pensant que allò era molt diferent al que veia sovint a les pantalles de casa nostra. Podia recordar un pèl a Almodóvar, que llavors començava a triomfar, però tenia alguna cosa diferent... Amb el temps hem sabut que les seves fixacions i obsessions, sobretot pel sexe i el menjar, eren el que el feien únic.
Guanyador del premi al millor director ("Jamón Jamón") i al millor guió ("La teta i la lluna") al Festival de Venècia, no va obtenir a Espanya tot l'èxit que hagués pogut esperar-se d'un cineasta com ell. Va estar cinc vegades nominat al Goya, però només el va aconseguir pel guió adaptat de "La camarera del Titanic". "Las edades de Lulú" o la ja molt comentada "Jamón Jamón" van tenir una bona acollida comercial, però en els darrers anys les seves cintes eren símptoma de fracàs i un autèntic verí per a la taquilla. Semblava que l'adaptació del "Mecanoscrit del segon orígen" havia de tornar-lo a primera divisió, però ara ja sabem que el conte no es repetirà. El director de l'all i la truita de patates ens ha deixat per sempre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario