Per què vota la gent?

Sé que el títol del post és la pregunta del milió per a tots els polítics, analistes i periodistes de tot el món, i sobretot de Catalunya en un dia com avui. Escolto per la televisió comentaris de tots els estils i de totes les tendències, i finalment apago l'aparell perquè estic començant a penedir-me d'haver anat a votar... Tothom interpreta els vots, tothom fa anàlisis interessats o malintencionats, però finalment els importa un rave el missatge més clar de tots: molta gent ha canviat el vot perquè hi havia molta indecisió. I com no es pot estar indecís si s'està tant desencantat? Crec que alguns han volgut donar un vot de càstig i d'altres ha volgut provar sort votant "al menys dolent" per a ells, ja que creien que havien de votar per força... Ens havien venut que això era decisiu, que qui no votés cauria en pecat mortal. I ja veieu... finalment tenim un dels resultats més plurals i heterogenis des de fa anys, cosa que em sembla interessant perquè reflecteix la realitat de la societat i perquè no crec en les majories absolutes, encara que ens vulguin fer veure que són necessàries per al futur del país. Estic segur que ahir a la nit alguns polítics es van penedir de que hagués anat tanta gent a les urnes.

Des d'una mesa electoral les eleccions es veuen d'una forma molt diferent. En el col·legi electoral que em va tocar van passar coses interessants, que potser responen (o deixen sense resposta) a la pregunta de l'inici: Per què vota la gent? Quan estàs darrera d'una urna no pots endevinar què votarà el que tens al davant ni per què ho fa, i fins i tot fent un esforç, quan s'obre la urna i veus vots a tal o qual partit no pots posar cares a moltes de les paperetes. Quin dels meus veïns (quasit tots viuen al voltant de casa teva) ha pogut emetre aquest vot o aquest altre? Però a part d'això, a vegades... com ahir... trobes gent transparent que et demostra que el fet de votar és més un ritual que un acte pensat. Ahir mateix unes tres persones -senyores grans, ho haig d'admetre- ens van presentar el DNI i quan vam dir que emetessin el vot ens vam adonar que no duien papereta. Ni tan sols sabien que l'havien de portar. Llavors anaven corrents a la taula on estaven representats tots els partits i nosaltres sentiem frases com ara "¡¡Dios mío!! ¿Y a quién voto yo ahora?" 

Penso que no és bo votar per força, votar perquè toca o perquè es té por (sí, sí, hi ha gent gran que encara creu en aquella llegenda urbana que diu que si no voten els hi treuen la pensió). Penso que en aquests casos o en altres de similars (com en el de moltes senyores que durant anys han votat el que els hi deia el marit) és millor no votar, ser honest amb un mateix i dir-se "no m'interessa gens la política" o "no confio amb cap dels que es presenta"  o "no em sento representat per ningú" o "no tinc ni idea del que haig de fer". Segur que aquest vots aleatoris no són decisius, però qui sap si a vegades ajuden a donar resultats estranys, com és el cas, o a mantenir a determinades forces en el poder, com ha passat en altres ocasions. Sí, segueixo pensant que molts polítics diuen amb la boca petita aquella suada frase de "ens alegrem molt de l'alta participació". 

Jo del que m'alegro és de que, sigui com sigui, el resultat electoral d'ahir reflecteix que la gent no és tan previsible com creuen els polítics. Segur que ahir van comprendre el valor i el poder que té un vot. Espero que entenguien el missatge de que els escons només es guanyen d'una manera, que és fent bé les coses.