Un cop més el blog us intenta portar algunes bones recomanacions per anar al cinema. Són tres opcions molt diverses, però força actuals. Potser en el cas de "Headhunters" ja arribem una mica tard, però segur que ben aviat la podeu trobar en DVD, en televisions de pagament, etc. D'altra banda, "Blancanieves" encara la podeu gaudir en pantalles mentre que "Lo imposible" la veureu durant molt i molt de temps, ja que la seva carrera és imparable.
"LO IMPOSIBLE", de J.A. Bayona. No es pot negar a aquestes alçades que Bayona ha fet una pel·lícula important, tant a nivell tècnic com mediàtic. "Lo imposible" és més que una pel·lícula de catàstrofes; és un esdeveniment internacional que arrossega a la gent a les sales, un esdeveniment que encara no ha tocat sostre. De moment, s'ha convertit en la novena pel·lícula més vista del món durant el darrer cap de setmana, tenint en compte que només s'exhibia en un país. Què passarà quan arribi al mercat americà? I a la resta del món? Auguro rècords increïbles. Però, a banda dels rècords, també cal dir que la cinta ha estat titllada de tramposa, sensiblera i sàdica en excés. I el cert és que estic d'acord amb els tres adjectius que se li adjudiquen (la primera part allarga el patiment d'una forma per a mi innecessària i la segona s'assembla perillosament a "E.T. l'extraterrestre"), tot i que l'objectiu de crear espectacle s'aconsegueix amb escreix. I en el fons el cinema és, entre moltes altres coses, espectacle pur i dur, un esdeveniment que quan provoca catarsi col·lectiva aconsegueix l'objectiu pel qual va ser creat i ens fa oblidar els defectes, les mancances i els excessos.
"BLANCANIEVES", de Pablo Berger. Abans de que "The artist" sortís a la llum ja es parlava d'aquest curiós projecte de Berger. Per tant, no entrarem a comparar l'una amb l'altre, més que res perquè crec que no tenen res a veure i perquè no els hi fem cap favor a cap de les dues. En el cas de "Blancanieves" val a dir que té un principi brillant i una posada en escena impecable, amb imatges molt pensades, molt cuidades i molt ben executades. En aquest sentit, es tracta d'un espectacle visual de primer ordre, i si l'han emparentat amb el cinema mut europeu és perquè té un aire expressionista i sap treure profit del fet de narrar només amb imatges. Dit això, també cal esmentar que a vegades l'estètica pot fer perdre l'interès per la trama... que d'altra banda sembla perdre's per poder arribar a un final que, per a mi, estava pensat abans que d'altres girs del guió. No sé, és una intuició... 
"HEADHUNTERS", de Morten Tyldum. Cada cert temps necessito veure un bon thriller. Crec que és un gènere alliberador i creatiu. I és que crear suspens o buscar maneres "versemblants" de sorprendre a l'espectador pot generar grans fonts de plaer. És per aquest motiu que el gènere negre té un públic molt fidel i també deu ser per això que Hitchcock agrada a un percentatge altíssim d'espectadors. "Headhunters" és un thriller més que acceptable, tot i no tenir actors famosos ni pressupostos d'alçada. Té un guió interessant i una posada en escena elegant i efectiva. A més a més, té aquest punt de morbo i denúncia social que tant agrada en els països nòrdics, que en aquests moments s'han posat al capdavant del gènere en la seva vessant literària amb autors com Camilla Läckberg, Asa Larsson, Henning Mankell i el famosíssim Stieg Larsson. Molt recomanable, tot i que la segona meitat del film peca d'excés i de certes llacunes argumentals. 
No hay comentarios:
Publicar un comentario