3/3/11

La "lección" de la familia Coleman

Crec que només queda una setmana perquè la familia Coleman torni a fer les maletes i marxi de nou de Barcelona, concretament del teatre Borràs (recordem que en el 2010 van estar allotjats al Lliure). Crec que val la pena que qui no l'hagi vist rebusqui a l'Atrapalo, a les taquilles del teatre, al Servicaixa o allà on faci falta... ja que veure "La omisión de la familia Coleman" és gairebé ineludible per a aquells a qui els hi agradi el teatre.


Claudio Tolcachir és l'autor i director d'aquesta petita peça d'orfebreria teatral que ja porta cinc anys voltant pel món i tenint un gran èxit allà on es presenta. Cal recordar, però, que l'obra es va crear (o "cuinar", com ens agrada dir als actors) a la casa particular del mateix Tolcachir, i si no m'enganyen les meves fonts crec que es va estrenar allà mateix. A més, els assajos es feien entre les 12 i les 4 de la matinada, suposo que perquè era la única manera de reunir a tots els actors de la funció. Per tant, un munt de sacrificis i incomoditats a la que no estaríem gaire disposats els "còmodes" actors catalans.

El principal mèrit de "La omisión..." és que en ella tot passa com a la vida, tot és possible, natural i creïble. I sí, els personatges estan una mica a l'extrem i a vegades freguen l'absurd, però les interpretacions són tan impecables que tot es torna veritat. Realment un miracle, ja que costa tant portar la veritat a dalt d'un escenari...!! Tots lluitem perquè això es produeixi, però s'ha de saber molt bé el que es fa si vols que sembli que no s'està fent res.

La setmana passada vaig tenir la gran sort de fer un curs amb el director de tot això, en Claudio Tolcachir. Va ser un curs esplèndid, amb una primera part molt física i una altra que ens va ajudar a reflexionar sobre el pas del text a l'escena. Potser es van dir moltes obvietats... però és que després acostumem a oblidar tan ràpid les regles bàsiques!! Gràcies per recordar-nos que no hem d'oblidar el joc, Claudio!! Si faig teatre, la veritat, és perquè m'agrada jugar... i molt.

No hay comentarios: