El glamour de fumar... o no fumar

Ja fa dos dies que no es pot fumar en cap local públic, i tampoc en parcs infantils o entrades de col·legis i hospitals. Jo no he estat mai fumador, i a sobre quan era petit el fum em provocava una al·lèrgia important que m'afectava als ulls i a l'aparell respiratori. Tot i així, penso que els fumadors són uns malalts socials que la mateixa societat ha ajudat a crear, sempre per un obvi interès econòmic. I si no, com s'entén que en determinades èpoques el fumar fos gairebé una qualitat inherent i imprescindible de l'ésser humà. En aquest sentit, si en els anys setanta algú no fumava (ja fos tabac o qualsevol altra substància) pràcticament no existia. És més, sense tabac no existiria tampoc el gènere negre, ni en literatura... ni en cinema. I parlant de cinema, aquí teniu uns bonics anuncis dels anys cinquanta, quan el tabac era sinònim de glamour i de fer-se l'interessant... Ja veureu que cap actor de Hollywood en feia escarafalls, cosa que avui estaria perseguida i molt mal vista.