BLAKE EDWARDS (1922 - 2010)

Avui és un dia trist per mi. Ja quasi m'anava a ficar al llit quan he sabut que havia mort un dels directors de Hollywood que millor em queien. I és que Edwards va ser un artista que va gaudir sempre amb el que feia, ja fos drama, comèdia o musical. Va crear un estil propi, va conquistar una de les grans dames del cine (Julie Andrews) i va demostrar que es podia seguir en el negoci del show business fent el que li rotava, i no important-li si anava d'acord amb les modes del moment.

Edwards serà recordat per "La pantera rosa" i totes les seves seqüeles, però a part d'això hi ha títols de la seva filmografia que formen ja part de la història en majúscula del cinema: "Desayuno con diamantes", "Días de vino y rosas", "El guateque", "La carrera del siglo" i, sobretot, "Victor Victoria". D'aquesta última ja vaig parlar en el seu moment, però només diré que és una de les pel·lícules que més he vist... i gràcies a això m'he pogut adonar de lo ben construida que està. Crec que és la comèdia perfecta, per dibuix dels personatges i les situacions, per planificació -Edwards era un mestre per crear gags visuals- i per moltes altres coses.

És cert que també va fer molta pel·lícula alimentària, i que ja al final dels seus dies feia més gamberrades que pel·lícules... però això, als setanta anys, potser és més lloable que criticable, no us sembla...?

(A recuperar: l'exitosa "Operación Pacífico"; un thriller amb guió de Michael Crichton que es va dir "Diagnóstico: Asesinato", i una comèdia entranyable titulada "Así es la vida".)