Mails... contra el vent

Des d'aquest blog m'atreveixo a recomanar pel·lícules, obres de teatre... i fins i tot, alguna vegada, llibres. Però val a dir que moltes vegades jo també he estat recomanat prèviament, i avui no volia deixar passar la ocasió de dir que el llibre que ens ocupa va arribar a les meves oïdes -via telèfon- gràcies a un amic que se l'havia llegit en dos dies. Jo, per no ser menys, me'l vaig devorar també en dos dies... i penso que en Genís ho ha fet en un... El llibre, que crec que encara no he esmentat, és "Contra el vent del nord", de l'alemany Daniel Glattauer.

Aquesta és una novel·la epistolar, però amb la originalitat que els protagonistes no s'escriuen cartes (¿qui s'escriu cartes avui en dia?) sinó e-mails. A partir d'aquí tot el desplegament de joc dialèctic -d'estira i arronsa- que us pogueu imaginar. Una escriptura hàbil que retrata els personatges amb precisió, mostrant-nos totes les seves virtuts i tots els seus defectes o debilitats. Personatges que podem estimar o odiar, però que sempre porten engrunes d'algú que coneixem, freqüentem o ens és francament familiar.

Glattauer corre diversos riscos amb la seva exitosa novel·la -més de 850.000 exemplars venuts- ja que per una banda recupera i actualitza un gènere (l'epistolar) que molt pocs s'atreveixen a conrear; per altra banda, no s'atura en mostrar la part més íntima d'uns personatges que a estones ens desesperen i a estones ens captiven; i per últim, no escatima girs argumentals però tampoc n'abusa, sobretot amb una història que en podria tenir molts i també molt diversos. ¿A veure qui és el maco que no s'imagina mil i una possibilitats per a aquests dos misteriosos personatges durant la lectura?

Són moltes les reflexions que es poden fer d'aquesta novel·la, sobretot de cadascuna de les decisions o no decisions que prenen els personatges... que m'abstindré a revelar per tal de no aigualir la festa a ningú. Jo, en tot cas, em quedaria amb el llenguatge, perquè penso que està molt ben trobat el to d'alguns mails (ara filosòfics, ara distesos, ara banals, ara desesperats...) així com els malentesos originats precisament... per les paraules. I és que segur que qui més qui menys recordarà alguna cagada comesa per mail... o alguna afirmació mal entesa... o alguna frase que volia dir A però va acabar entenent-se B... o simplement un humor no comprès o un desfogament del que després vam penedir-nos.