L'altre dia m'acusaven -amb bones intencions, suposo- de fer un blog massa intel·lectual i massa poc personal, que és el que es ven i es porta a tot arreu. Ningú és ningú si no explica les seves intimitats a la televisió, en un llibre, en un blog... o en un chat amb desconeguts. Pot ser de forma descarada o provocadora, però també amb subtilesa i elegància... com si no ho volguéssis explicar, però ho expliques. Jo no sé com ho faré avui, però el que està clar és que després d'aquella conversa, just a l'arribar a casa, em vaig trobar amb una carta que m'ha impulsat a fer una reflexió en veu alta... Avui anirem de "personals", encara que contrasti amb la resta de posts d'aquest blog.

Quan em pregunten a quina edat voldria tornar, sempre dic que als 18 o als 20 o als 25... Mai he dit, ni diré, de tornar a la infància. Per a mi va ser una època trista, frustrant i estressant, almenys a nivell d'escola. A la família, en canvi, em sentia protegit i a gust... i segons em va dir l'altre dia un entès: "Eso fue lo que te salvó". Suposo que sí, que l'entorn familiar va servir de coixí per parar els cops...
"Recordaremos anécdotas y detalles de nuestra infancia". I jo ja em veia allà, al mig de la festa, recordant a tots els meus companys i companyes els insults rebuts, les trabanquetes, les humiliacions, el dia que em van trepitjar les ulleres expressament o quan em van "emboscar" al pati de dalt per dir-me de tot, menys guapo. Em veia recordant als professors amb quina gràcia i quina elegància miraven sempre cap a una altra banda. Em veia donant les gràcies per res, i escoltant els mateixos riures malintencionats de 30 anys enrera. No de tothom, segur, però sí de molts...
Total, que he decidit no anar-hi. I és que tal com li deia l'altre dia a un amic (un dels pocs que em queda d'aquella època), el "bullying" es viu i pateix si realment et toca viure'l... però no cal homenatjar-lo ni celebrar-lo una pila d'anys més tard. No, gràcies. No vull aigualir la festa amb els meus records "inoblidables".
2 comentarios:
Yo tampoco volvería a una fiesta con los "compañeros" de primaria!!!!
Con mis mejores intenciones:
Mil besoss
Xesca.
La verdad es que hay cosas que no tiene sentido celebrar... Haces bien con tu decisión. Lo que sí celebro es tu giro de vuelta a lo personal. Un beso.
Publicar un comentario