Òpera en pilotes

Diumenge sortia al diari que Calixte Bieito havia despullat a "Parsifal", l'heroi wagnerià, en un dels seus escandalosos homenatges operístics. Si no fos perquè els cantants d'òpera encara es despullen molt poc, podríem dir que això no és pas notícia. Tampoc sé si per una qüestió estètica, de modernitat o de provocació, però el cert és que l'òpera s'ha omplert en els darrers anys de nusos, sang, violència i descontextualitzacions ben variades: hem vist a Tanhäusser en una escola, a Madame Butterfly en un modern prostíbul occidental, a la Traviatta vestida de carrer, al malvat Scarpia cagant al water o a José i a Carmen saltant entre cotxes del desguàs en un lloc fronterer, possiblement de Ceuta o Melilla... I, des del passat cap de setmana, a Parsifal enmig d'una atmosfera apocalíctica tipus "The road".

Si voleu, un dia podem parlar de totes aquestes modes i tendències, tant al teatre com a l'òpera, però avui us deixo amb les imatges, que valen molt més que mil o tres mil paraules.

"Un ballo in maschera", de Verdi. Muntatge de Johann Krenick.

"Salomé", de Richard Strauss. Muntatge de David McVivar.

"Armida", de Gluck. Muntatge de Calixte Bieito.

"Wozzeck", d'Alban Berg. Muntatge de Calixte Bieito.