2/2/10

Premis grans per a les menys nominades

Els Gaudí, per fi, han tocat de peus a terra. Després de nominacions impossibles a pel·lícules sobrevalorades, la qualitat i l'èxit comercial (discret, sempre molt discret) ha estat premiada en quasi totes les categories. La gala d'ahir, però, va ser inferior a la de l'any passat... i crec que Clara Segura hauria de ser la presentadora oficial perpètua fins que no aparegui algú millor. Alguna cosa així com la Sardà (encara no superada) i els Goya.

Tres dies amb la família, que partia només amb cinc nominacions, s'ha emportat tres dels premis grossos: pel·lícula, directora i actriu. Rec2 s'ha emportat quatre tècnics (so, muntatge, maquillatge i efectes especials) i Les dues vides d'Andrés Rabadán -pel·lícula força ben tractada per la crítica- ha arreplegat, contra pronòstic, la resta de premis d'interpretació (actor, actor secundari, actriu secundària). Los condenados, pel·lícula estrenada al Festival de San Sebastián, va aconseguir ser la millor pel·lícula catalana parlada en castellà.

Un dels altres grans èxits va ser Garbo. L'home que va salvar el món, que ha aconseguit guanyar en millor documental i millor guió. Aquest fet és gairebé una proesa i un fet únic , ja que mai una pel·lícula de no ficció havia estat mereixedora d'un premi de guió. Paraula d'Àlex Gorina.

Finalment, les grans favorites van comprovar que se les havia ensabonat molt... però que a l'hora de la veritat guanya el que realment funciona. Trash, la gran favorita, es va conformar amb un premi a la banda sonora. El gebre va treure dos guardons (producció i direcció artística), mentre que Xtrems marxava a casa amb una mà al davant i l'altre al darrera.

1 comentario:

carles dijo...

Per cert, recomano -i molt- anar a veure "Tres dies amb la família". Vaig posar la meva resistència, però em va semblar una pel·lícula sincera, que toca la fibra i que conté algunes de les millors interpretacions del cinema català (i també espanyol) dels últims temps.