La tercera vegada

Ja tenim nominacions als Òscars, i el cert és que hi ha un fet a tenir en compte. Penélope Cruz ha aconseguit la seva tercera nominació en quatre anys. Tractant-se, a més, d'una actriu estrangera a Hollywood (les angleses i les australianes no compten, perquè els seus països juguen a fer de franquícies) és un fet meritori i molt destacable. Deixant de banda que Cotillard és la millor de Nine, la Pe no desmereix i segurament ha obtingut el reconeixement per haver estat enmarcada clarament en la categoria de secundària. Amb la francesa, en canvi, hi va haver un ball de categories que finalment només ha servit per deixar-la en mig del carrer.

L'altra gran sorpresa de les nominacions ha saltat també en categoria d'actriu secundària, ja que sorprenentment Maggie Gillenhall (una gran actriu, tot sigui dit) deixava fora a una de les reines dels Òscars, la gran Julianne Moore. Pel que fa la resta, tot ha estat previsible. The hurt locker, Avatar i Malditos bastardos s'han repartit el pastís, deixant algunes engrunes importants a Precious i Up in the air. Per altra banda, Up ha tornat a aconseguir que un film d'animació obti a millor pel·lícula, cosa que només havia passat amb La bella i la bèstia.


En actors, noms com Colin Firth, Jeff Bridges, Morgan Freeman, Mat Damon, Christopher Plummer -aconsegueix la seva primera nominació amb 80 anys- George Clooney o Woodey Harrelson demostren que l'apartat masculí acostuma a premiar a veterans o a noms força coneguts. En canvi, les categories femenines sempre aposten per actrius poc conegudes o amb carrera prometedora (Carey Mulligan, Gabourey Sidibe, Mo'nique, Anna Kendrick i Vera Farmiga). Només l'Streep, la Mirren, la Bullock i la mateixa Cruz aporten experiència a les categories d'actriu.

De totes formes, la categoria més interessant d'enguany -i de més qualitat- és la de pel·lícula estrangera. Un prophète (França), La cinta blanca (Alemanya), La teta asustada (Perú), El secreto de sus ojos (Argentina) i Ajami (Israel) són algunes de les millors pel·lícules de l'any. Finalment, i després d'uns quants anys d'autèntics disbarats, el bon cinema fet fora de Hollywood tornarà a tenir un lloc destacat a la cerimònia. Només dir que per a molts (per a mi també), la cinta de Haneke ja és per si sola molt millor que qualsevol de les 10 nominades a millor pel·lícula... potser amb l'excepció de la fantàstica Up.