Demà es lliuren els premis GAUDÍ de cinema. Per qui no ho sàpiga (encara hi ha força gent que no sap ni que existeixen) cal dir que són els premis que atorga, des de l'any passat, la novíssima Acadèmia de Cinema Català, que presideix l'inefable Joel Joan... una gran autoritat del cinema, com tothom sap (¿!). Les pel·lícules més nominades, en lloc de ser les tres o quatre que han sonat mínimament i han tingut certa repercussió, resulta que són títols quasi inèdits, pel·lícules que no s'han estrenat o que van estar poc més d'una setmana a les sales. Vaja, que aquests guardons, a més de premiar una indústria tan minoritària com la del cinema català, volen reconèixer el cinema més outsider o experimental. Total, que a "xulos" no ens guanya ningú!
¿Algú ha vist, o bé li sonen, les pel·lícules Xtrems, The frost (la escarcha) o Trash? Bé, doncs aquestes pel·lícules tenen 11, 11 i 13 nominacions, respectivament. En canvi, pel·lícules de més renom, i fins i tot amb directors emergents o consagrats al darrera, han tingut la següent collita de nominacions als Gaudí: V.O.S, de Cesc Gay (1) ; Los condenados, de Isaki Lacuesta (1) ; Paintball, de Daniel Benmayor (1), Rec2, de Jaume Balagueró i Paco Plaza (4) ; Tres dies amb la família, de Mar Coll (5) i Petit indi, de Marc Recha (5). Val a dir, a més, que algunes d'aquestes cintes menys nominades han participat al Festival de Cinema de San Sebastià i algunes tenen, fins i tot, nominacions als Goya... a més d'una vida comercial molt més llarga (el cas de Rec2 és ben patent).
Per tant, el que pot semblar -a primera vista- és que l'Acadèmia premia el cinema més independent, original, novedós... com si volgués donar-li una oportunitat o una segona vida comercial (l'any passat va guanyar l'experimental El cant dels ocells). Però això, com sap tothom, no passarà. Difícilment cap sala tornarà a estrenar Trah o Xtrems, sinó és en alguna sessió de les 4 de la tarda al Mélies. És a dir, les intencions dels acadèmics no són tan altruïstes com sembla. A mi, més aviat, em dóna la sensació que es vota -com a tot arreu- per amiguisme o corporativisme. Perquè... si quasi ningú veu cinema català, com pot ser que es donin tants vots a pel·lícules que ha vist "un grapadet" d'espectadors, acadèmics inclosos.
Bé, demà sabrem qui guanya... però jo, lluny de pensar que guanyaran les semi-desconegudes, aposto per Tres dies amb la família. I ja per acabar, m'agradaria recollir aquí la mala llet que es gasten alguns diaris espanyols quan volen parlar de la nostra Acadèmia. Visitant notícies d'Internet sobre els Gaudí, m'he trobat amb una notícia de l'ABC digital de l'any passat en la que es parlava de la recentment creada Acadèmia, i il·lustrava l'article amb una fotografia del president. Tant si us ho creieu com no, la foto escollida -entre les moltes que hi deu haver del Joel Joan- és la que reprodueixo aquí. El missatge implícit és prou clar, i la "mala llet" que destil·la es tan podenta que quasi podríem dir que està podrida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario