"El petó de la mort"

El títol d'aquest post és robat, ho admeto. Però és que trobo que descriu tan bé aquesta fantasmagòrica imatge que ha donat la volta al món, que no en podia trobar un altre. El petó de Sandra Bullock a Meryl Streep a la festa dels premis de la crítica ha estat tan inesperat com amenaçador i inquietant.

Realment, no hi ha color. És pràcticament un absurd... però sí, és cert: Meryl Streep ha de jugar-se els premis de l'any amb... la Bullock. De moment, han compartit un premi i s'han repartit els Globus d'Or. Ja només falta veure què passarà als Òscars, tot i que la guerra es va delimitant cada cop més entre les dues.

Per a mi, la Bullock sempre ha estat una actriu de tercera. Va començar de forma prometedora ("Mientras dormías", "Speed", etc.) però de seguida va anar encadenant comèdies romàntiques, justament quan el gènere estava -i està- en un dels seus pitjors moments. Actrius de dubtosa reputació, com ara Meg Ryan, Jennifer Anyston o Drew Barrymore, també formen part d'aquest club exclusiu. Gairebé podríem dir que formen part del... Clan Ya-Ya, per imitar el títol d'una de les seves horroroses pel·lícules.

I ara sembla que li pot robar el premi a Meryl Streep. Per favor, que algú faci alguna cosa!!! Jo no dubto que ara hagi fet una bona actuació (ja apuntava maneres en el seu paper secundari a "Crash") però una flor no fa estiu, que diuen. A més, resulta que la pel·lícula es sobre bèisbol, que segurament és el subgènere que més odio de tots els subgèneres que hi ha en el món... Bé, ja m'explicarà algú la pel·lícula, perquè està clar que jo no la penso pas a anar a veure.