No va ser mai de les meves actrius favorites, però avui calia recordar a una de les grans. Gràcies a "Espartaco", "Hamlet" o "El foc i la paraula", Simmons va demostrar que tenia la qualitat i el gust interpretatius de les actrius britàniques, a més d'una bellesa serena i quasi intel·lectual. Ella mai va ser una dona explosiva (amb l'excepció de l'indigena que interpretava a la magistral "Narciso negro"), sinó més aviat la dona discreta que amagava al darrera un passat o algun amor inconfessable. És per això que Mankiewicz la va vestir amb l'uniforme de l'exèrcit de salvació, Sidney la va convertir en "La reina verge" i Richard Brooks -el seu marit a la vida real- la va transformar en una fanàtica de la religió Evangèlica. Simmons descansa en pau, i nosaltres podem tornar a reviure els seus films... que realment valen la pena.
No hay comentarios:
Publicar un comentario