AVATAR és una pel·lícula entretinguda i tècnicament molt ben feta. Vagi això per endavant. Però el cert és que em costa veure-la com una pel·lícula, com una obra artística, fruit d'una idea i d'un treball creatiu lliure i inspirador. Això no és "Els senyor dels anells", i ni tan sols "La guerra de les galàxies", per més que ara ens ho vulguin disfressar de trilogia. AVATAR, no ens enganyem, és un negoci des del seu origen més primitiu fins ara mateix. Ha estat pensada per salvar a tota una indústria... i pel que sembla ho està aconseguint.
Quan James Cameron es va retirar després de Titanic no va ser perquè la pluja de premis i diners l'haguéssin deixat tocat. Es va retirar perquè n'estava pensant alguna... Durant anys va estar provant tècniques diverses, i finalment algú va dir -ja fa uns anyets- que estava treballant amb el 3D. En un principi semblava que la cagaria, perquè aquest sistema havia donat més disgustos que alegries en el passat. Finalment, però, va arribar AVATAR i tothom copia i utilitza una tecnologia que ha retornat a la indústria cinematogràfica "les ganes de viure".
La pirateria, com sabem tots, havia tocat de mort a Hollywood. Calia fer alguna cosa... Calia convertir el visionat de la pel·lícula en quelcom imprescindible, i la sala de cinema en un lloc sagrat i insubstituible. Cameron ho va tenir clar: el 3D. Allò que mai havia acabat de funcionar podia fer que la pirateria deixés de tenir sentit, ja que veure un film d'aquestes característiques en una pantalla d'ordinador només porta dues coses: que resulti absurd, o que et doni ganes d'anar a la sala a veure la cinta en condicions...
El resultat de tot el treball de Cameron es diu "Avatar". Per tant, és lògic considerar-lo com un experiment, com un negoci o com una atracció de fira. Però com una pel·lícula... No sé... Bé, "aceptamos pulpo como animal de compañía".
No hay comentarios:
Publicar un comentario