Jo vaig conèixer un premi Ondas

Situo la foto. Lliurament de premis del concurs del teatre del Círcol Catòlic de l'any 1991. Jorge Javier Vázquez representant a l'Eco Badalonès, Joan Anton Giménez al Badalona 2000 i jo a Revista de Badalona. Tots tres atorgàvem el premi de la crítica. Erem molt joves, vestíem segons l'horterisme del moment i jo no intuïa que al costat tenia un futur premi Ondas.

Si alguna cosa recordo de Jorge Javier Vázquez és que en aquella època ja somniava en marxar a Madrid i en deixar de fer aquell periodisme -local i cultural- que crec que poc li interessava Em parlava amb admiració d'uns personatges i d'un tipus de teatre -Lina Morgan i companyia- que a mi ja no m'interessaven en aquella època, i que segueixen sense interessar-me. Tenia clar que a Madrid es coïa tot; i més, tot el que feia referència al periodisme "de societat", per no dir-ne directament "premsa rosa". Jo crec que tenia molt clars els seus objectius, i en aquest sentit l'admiro i el respecto.

Ara bé, no entenc massa aquest desmesurat premi Ondas, de la mateixa manera que no entenc ni comparteixo el tipus de televisió que ell fa, tot i que haig d'admetre que -a l'igual que molts que ho callen- la veig de tant en tant... potser amb la mateixa mirada estupefacte, morbosa i incomprensible d'algú que s'atura davant d'un accident o una desgràcia aliena. Tot i així, cal admetre que la virtut de Vázquez i la seva gent ha estat la d'afegir humor, espectacle i pallassada al món -cada vegada més sòrdid- de la premsa rosa, o groga, o negra... segons es vulgui catalogar.

Arribats a aquest punt no vull deixar de felicitar-lo, perquè crec que el premi és sobretot a la constància, a la reinvenció d'un gènere i a una innegable desinvoltura davant les càmares. Felicitats Jorge Javier, encara que sigui des d'una certa perplexitat i estupefacció.