Una comèdia francesa

Avui s'han acabat, al TNC, les representacions d'"Una comèdia espanyola", de l'autora francesa Yasmina Reza. I avui hi he anat jo, convidat per una amiga, i mogut també per una curiositat teatral que, per sort, encara conservo intacta.

El meu primer contacte amb Yasmina Reza va ser a través d'una lectura de l'obra "Arte", que en aquell moment em va semblar enginyosa, brillant. Quan un temps després la vaig veure damunt de l'escenari -tot i comptar amb tres actorassos- ja em va restar alguns punts. Aquell enginy del text, que convidava a tantes reflexions, quedava diluït per la comicitat de "boulevard" a que el text -i també l'autora- incita... I és que uns anys més tard, quan vaig veure "Un Dios salvaje", em vaig adonar que les obres de Reza són terreny perillós per a qualsevol director que s'hi enfronti; són aquell tipus d'obra que requereix un to concret, únic, que si no encertes et pot portar a qualsevol dels dos grans malsons del teatre: o no arribar, o passar-te.

Val a dir que Sílvia Munt, directora del muntatge al TNC ha aconseguit no passar-se... tot i que només ha arribat a estones al to d'una peça que, sobretot, salven els actors. Em sap greu constatar que el text no és brillant, potser perquè sempre em sap greu criticar els textos dels demés... i potser perquè admeto que sovint m'he trobat amb els paranys teatrals en que a vegades veig caure a la mateixa Yasmina Reza. No és fàcil escriure una bona obra, tot i que és relativament fàcil fer una "pièce bien faite"... i en això la dramaturga francesa n'és una veritable mestra.