Uns premis a la deriva

Que els premis Max han estat sempre un pèl estranys no és cap novetat. Que algunes de les nominacions de cada edició han resultat pràcticament absurdes tampoc sorprèn a ningú. Però el fenòmen dels repetidors (Animalario, Carles Santos o Sol Picó obtenen sempre premi per tot el que fan sigui bo, dolent o regular) resulta si més no escandalosa, a l'igual que el premi al millor espectacle... que en ocasions -com la present- recau en muntatges nominats quasi d'esquitllada. I això no és per demerèixer la qualitat de "2666" sinó per posar de relleu les peculiaritats d'uns premis que no acostumen a retratar ni el panorama real del teatre espanyol, ni els gustos del públic i, en moltes ocasions, ni tan sols els gustos de la crítica. Són, més que en cap altra disciplina artística, uns premis per a amics, coneguts i familiars. Uns premis que van tenir moments de glòria, però que en general naveguen a la deriva, moguts per uns vots massa eclèctics i capriciosos.

El muntatge "2666", produït pel Teatre Lliure, es va proclamar vencedor de l'última edició dels Max al guanyar el premi gros i també el de millor escenografia. Però l'inevitable espectacle d'Animalario, "Argelino, sevidor de dos amos", es va endur els premis a millor director (el multipremiat Andrés Lima), millor actor (¿Javier Gutiérrez, millor actor?), millor adaptació (l'inefable Alberto San Juan) i millor producció. Altres espectacles que també van obtenir més d'un premi van ser "Germanes", "La tortuga de Darwin", "Barroco" i "Tirant lo Blanc". Aquestes dues últimes només van aconseguir premis tècnics, ja que partien com a favorites... i això, en els Max, es castiga.

Val a dir, a sobre, que l'espectacle que amenitzava la festa va ser més aviat mediocre, amb moments horripilants i d'un gust artístic més que dubtós. Sembla que el marcat caracter itinerant d'aquests premis juga en la seva contra i debilita la unitat, el criteri comú... l'espectacle, en definitiva.

Ara ja només ens queda esperar que el sentit comú torni a les nominacions de l'any vinent. I és que anem força mancats de promocions com perquè desaprofitem oportunitats com aquesta. Agradi o no, l'esdeveniment ha d'acabar aconseguint una serietat i un prestigi que en aquests moments no té.