En un principi, el teatre de Pinter va ser catalogat com a teatre de l'absurd, tot i que avui en dia forma per si mateix un estil propi i peculiar que ha tingut molts deixebles. Tampoc es poden dissociar les seves obres d'una forta consciència política, especialment esquerrana, que amb els anys el portaria a comdemnar àcidament la guerra d'Irak i sobretot la políticar de Bush i Blair. Fins i tot en el discurs de recollida del Premi Nobel va tenir paraules molt dures per al que a ell li semblava una injustícia terrible.
Entre les seves obres estan algunes de força conegudes pel públic català ("L'amant", "El montaplats", "La traició"), però també moltes d'altres que esperem vagin arribant a les programacions escarransides del nostres escarransits teatres.
I per acabar, un silenci. Un silenci a l'estil de Pinter, és clar.
2 comentarios:
He visto la notícia en el telediario y me he imagianado que escribirías un post, por eso he entrado y ... Para que luego digas que no me acuerdo de tu blog!!
Mi mas sentido pésame!!
Hacemos algo para recordarlo? Podriamos rendirle un modesto homenaje en la próxima reunión del trueque (modesto por nuestr parte claro)
No te acuerdas mucho, no. Pero bueno, me queda el consuelo que aún te acuerdas menos del tuyo. Jajaja.
Respecto a lo del homenaje me parece muy bien, pero antes pensaría en el nuestro (5 años de Trueque) que ya costará lo suyo. Ya lo verás. Si hasta somos remolones para las celebraciones... Como no quieres que lo seamos a la hora de trabajar. Jajajaja. (¡Que risueño estoy hoy, verdad!)
Publicar un comentario