AUSTRALIA. Escudella barrejada

Baz Lhurman ha reunit a Nicole Kidman i Hugh Jackman en una pel·lícula que volia tenir els aires d’”Allò que el vent s’endugué”... i que s’ha hagut de conformar només amb la brisa, si és que volem ser generosos. I és que “Australia” ho té tot –factura tècnica impecable, actors solvents, barreja de drama, comèdia i acció- menys el que per a molts encara resulta el més important: un bon guió que ho pugui aguantar tot.

Qui més qui menys ja intuïa que “Australia” seria un melodrama èpic passat de voltes, però la sorpresa és que potser no ho és tant com faria falta. La pel·lícula comença amb bon peu, ja que sembla més aviat una paròdia o una exageració del gènere, i això sempre és “novedós” i original. A l’igual que va fer amb “Moulin Rouge”, sembla que el director vol donar una volta més a un gènere molt encorsetat... però lamentablement la gesta no dura pas gaire. De seguida apareix el missatge seriós sobre els aborígens i la generació robada, i la pel·lícula es torna seriosa i es comença a carregar de tòpics fins que ja no pot més: capatàs malvat amb ganes de venjança, vaquer corpulent que enamora a la protagonista, infortunis que posen en perill les propietats de la noia rica, esclat de la guerra, assassinats, sorpreses que no ho són pas, etc.

Tot i així, “Australia” es pot veure com un entreteniment força eficaç. Si alguna cosa se li pot agrair, a més d’una posada en escena de primer ordre, és la seva capacitat per renéixer de les seves cendres cada x minuts. I és que quan sembla que la cosa decau, Lhurman ens serveix una escena impactant que ens torna a ficar dins de la pel·lícula... I així un cop i un altre durant les dues hores i mitja de metratge. Escenes com la de l’estampida, la cursa en el moll, el ball del governador o el bombardeig japonès són d’una eficàcia brutal... Llàstima que no estiguin ficades dins d’un argument més complex i consistent.

La cosa, al final, queda com un anunci de colònia molt llarg i molt ben fet... Però un anunci, a fi de comptes, sense gaire emoció ni gaire suc... per més que se’ns parli dels aborígens i tota la pesca.