La nit més incerta

Falten hores pel lliurament dels Òscars, i a hores d'ara podem dir que ens trobem en una de les gales més imprevisibles dels últims anys. No tant pels premis interpretatius, tres dels quals estan més que cantats, sinó pels guardons a millor pel·lícula i director... que si ens fixem en les travesses i en premis previs podrien tenir diversos amos. La crítica -amb els Globus d'Or inclosos- es va inclinar per "Boyhood", però sembla que els premis dels gremis, que al cap i a la fi són els que voten també en els Òscars, s'han decantat per "Birdman". Sigui com sigui, estem en un any estrany ja que cap de les dues pel·lícules té el segell per triomfar en una cerimònia com aquesta. No són grans produccions, arrisquen amb un format totalment diferent -una amb un fals pla-seqüència i l'altra amb un rodatge que ha durat 12 anys- i sobretot defugen l'star-system habitual, el glamour i les històries grandioses i monumentals...

Ja fa anys que els premis més importants del cinema s'han tornat un xic imprevisibles. En el que portem de segle només quatre de les pel·lícules triomfadores s'han endut més de cinc estatuetes. És a dir, el més normal ha estat trobar guanyadores per la mínima, i en molts casos a l'últim minut, com és el cas de "Million Dollar Baby" (4), "Crash" (3), "El discurs del Rei" (4), "Argo" (3) o "12 years a slave" (3). En cinc de les catorze ocasions la pel·lícula ha guanyat sense anar acompanyada del millor director, cosa que en tota la història dels premis havia passat en comptades ocasions, i també en un parell de cerimònies una cinta ha marxat a casa amb més premis que la guanyadora. Un dels casos més clars el de l'any passat, quan "Gravity" (7) ho va aconseguir gairebé tot... menys el premi gros.

A l'edició d'enguany ens espera més o menys el mateix. Cap pel·lícula arrasarà, i fins i tot auguro una guanyadora que no passi de les quatre o cinc estatuetes. Un altre cop el millor director i la millor pel·lícula no tindrien perquè coincidir. I possiblement una altra de les regles d'or -la que diu que la millor pel·lícula també ha de guanyar el millor muntatge- tampoc es complirà... Per tant, seguim amb la tònica del segle XXI, que ja no permet veure la típica peli d'Òscar, que sovint era d'època, comptava amb un gran repartiment, un vestuari i una ambientació acurades i, en ocasions, amb escenes de masses dirigides amb habilitat i mà ferma.

La meva candidata per a aquesta nit seria "Boyhood", ja que significaria un veritable revulsiu que guanyés una cinta com aquesta. De totes formes, sembla que a les últimes setmanes s'ha girat la truita i "Birdman" té totes les de guanyar. De fet, és una altra gran pel·lícula, i en aquest cas tracta del món de l'espectacle, té un repartiment més hollywoodenc i fa moltes referències a com es mou el negoci del cinema a l'actualitat. No és un retrat amable, però puc entendre que hagi connectat més amb els acadèmics. El que ja és un gran dubte és si guanyarà el meu favorit, Linklater, o bé González Iñárritu. ¿Seran capaços de donar l'òscar a millor director a un mexicà per segon cop consecutiu? Cal recordar, a més, que des de 2009 no guanya un director d'Estats Units, i que en tot el que va de segle els nordamericans han vist com en vuit ocasions aquest guardó anava a parar a mans poloneses, britàniques, franceses, taiwaneses o mexicanes. Sens dubte, els Òscars s'han pluralitzat i obert a altres cinematografies, a produccions molt més petites i a altres temàtiques... guardant una distància prudencial, és clar. Per alguna cosa es comença!!