Dissabte es van donar els premis Goya, aquest cop amb una certa normalitat i amb la sensació de que s'havia tornat a l'estil de cerimònia dels 2020. Mascaretes només a les butaques -i no totes- i un aforament quasi del cent per cent. De totes formes, hi va haver novetats: la cerimònia es va traslladar a València, no hi va haver presentador oficial i es van treure de la màniga un premi Goya Internacional. Suposo que van voler aprofitar l'amistat de Cate Blanchett amb Pedro Almodóvar. No els hi va fer vergona demanar-li que tirés d'agenda, però tampoc els hi va fer cap mandra deixar-lo a zero amb la seva estupenda "Madres paralelas".
Tot i que m'encanta la pel·lícula d'Almodóvar i no em va agradar que marxés amb les mans buides (no van donar-li ni l'esperat premi a Aitana Sánchez Gijón), val a dir que "El buen patrón" es mereix tot el que ha guanyat. Les seves sis estatuetes són justes i molt més raonables que les 20 exagerades nominacions. També són raonables els tres premis interpretatius per a "Maixabel", però ja em costa més de veure els cinc premis per a "Las leyes de la frontera", una pel·lícula que em va costar de creure i que em va semblar una estilització innecessària del cinema quinqui dels setanta i vuitanta. Com tampoc em semblen del tot justificats els tres premis a "Mediterráneo", tot i que puc entendre que a vegades hi ha temes que costa molt no premiar d'alguna manera o altra.
La cerimònia va ser més o menys lleugera i més o menys entretinguda. Es va voler que sortissin molts "entregadors" de premis de cop per tal de que tot anés més ràpid, però val a dir que en aquest cas van fracassar estrepitosament. Almenys els clips humorístics que criticaven el cinema des de dins van ser divertits i oportunt, fins i tot al criticar coses tan sensibles com la precarietat laboral i un cert racisme. Hi va haver poquíssima interacció amb el públic, però les actuacions musicals van funcionar. En aquest sentit, em van emocionar el número de Leiva i Sabina o el de Luz Casal en el In Memoriam. També em va agradar el discurs del president Mariano Barroso, el de l'homenatjat José Sacristán o el de Cate Blanchett, que va demostrar de nou com les grans estrelles de Hollywood admiren i respecten a les estrelles d'aquí... Ja sé que a alguns els hi costa de pair, però és així i no s'hi pot fer res. Per cert, que Almodóvar hagués de fer aixecar al públic davant de la Blanchett és molt llastimós... i diu poc a favor dels que ocupaven les grades.
I això és el que ha donat de si el cinema espanyol d'aquest any. Un any en el que el patró de Bardem ho ha acaparat tot, deixant de banda propostes més arriscades o més petites. Només cal posar com a exemple "Espíritu sagrado", "Destello Bravío", "Lucas", "El cover", "El ventre del mar" o "El amor en su lugar". Esperem que l'any vinent els acadèmics donin més suport al risc i a les propostes originals. De moment comencen a sonar per al 2023 les properes estrenes de Paco León, Eduardo Casanova, Juan Diego Botto i el mateix Almodóvar.
Teniu informació de tots els premiats al següent enllaç.
No hay comentarios:
Publicar un comentario