Petit Tast Cinèfil (LXIII)

Ja han passat més de dos mesos des dels Òscars, i el cinema (bon cinema) ha seguit arribant a les nostres pantalles. Han arribat pel·lícules de tot tipus, de les que avui fem una petita selecció. Pel·lícules que m'han deixat diferents records... però que val la pena comentar, almenys per saber-ne alguna cosa i deixar-vos la meva opinió al respecte. Espero que us sigui útil quan us plantegeu veure algun dels cinc títols següents.

MI QUERIDA COFRADÍA, de Marta Díaz.- El gran mèrit que té aquesta comèdia premiada al Festival de Màlaga és sobretot el seu repartiment, format bàsicament per actors i actrius secundaris del cinema i la televisió que es fan a Espanya. Grans intèrprets que aquí tenen la oportunitat de portar el pes de la trama. És com si els magnífics secundaris de les comèdies d'Almodóvar s'haguessin fet amb els papers principals, amb la diferència que aquí el guió es queda molt lluny dels de les cintes del manxec. De fet, a les frases els hi falta punch i mala llet. A més, l'argument s'enquista en el seu primer tram i li costa sortir de la situació creada. Però sigui com sigui, és d'agrair una comèdia amb un toc feminista, encara que una mica tímid, i amb un retrat força divertit de Sevilla i de l'ambient que envolta la Setmana Santa. Una bona desfilada de personatges, potser caricaturescos, però que podem reconèixer i que, en el fons, ens deixen un bon regust.

UN LUGAR TRANQUILO, de John Krasinsky.- Aquest film exemplifica perfectament el fet de que una bona idea pot aguantar una pel·lícula sencera i fins i tot donar-li un punt de transcendència. Però a més d'això, que ja té prou mèrit, la cinta té una atmosfera i unes quantes escenes d'acció realitzades amb molta professionalitat. Sí és cert que els efectes musicals remarquen massa alguns moments de tensió i que el guió a estones resulta un pèl inversemblant, sobretot per les decisions dels personatges, però s'ha d'admetre que necessitem més pel·lícules de terror com aquesta, amb bones idees, plantejament original, bona factura i excel·lents interpretacions. En aquest sentit, la idea de John Krasinski -director i protagonista- de posar a la seva dona, la gra n Emily Blunt, al capdavant de la cinta és realment encertada. La propera Mary Poppins del cinema, que ja hem vist a "El diablo viste de Prada", "La joven Victoria", "Into the woods", "Sicario" o "La chica del tren", és una autèntica tot terreny que aquí s'enfronta a un clàssic personatge de pel·lícula de gènere. Una bona recomanació per a aquells que no els hi faci res que els espantin una mica...

ISLA DE PERROS, de Wes Anderson.- L'estètica i la imaginació que destil·la aquesta pel·lícula és, sense cap mena de dubte, una de les grans troballes del cinema d'aquesta temporada. Anderson ens té acostumats a un treball visual i a un detallisme de la posada en escena que realment ens poden deixar bocabadats. Ho havíem vist a quasi tots els seus films, però sobretot en els darrers: "Fantastic Mr Fox" o "El gran hotel Budapest". Aquí ho torna a repetir -potser fins i tot amb més impacte- i, a sobre, ho amaneix amb aquesta història fantàstica que toca tants i tants temes del món actual. De fet, potser és una de les pel·lícules més polítiques del que portem d'any, i és que està clar que estem davant d'una cinta compromesa, amb un missatge clar i contundent, i amb una perspectiva de futur més optimista del que podríem arribar a imaginar si mirem al nostre voltant. Segons vaig sentir a dir, podria ser una pel·lícula dels setanta... i la veritat és que no hi puc estar més d'acord. Té un aire demodé, i fins i tot nostàlgic, però està tocada amb la vareta del bon cinema i això sempre és d'agrair.

UN SOL INTERIOR, de Claire Denis.- Feia temps que no veia una pel·lícula tan francesa com aquesta. Aclareixo el terme... Durant la meva joventut em vaig afartar de veure pel·lícules que venien del nostre país veí, ja que estava de moda el cinema en versió original i França ha estat sempre un país amb una gran producció cinematogràfica. S'estrenava tot el que feia Techiné, Leconte, Tavernier, Ozon... i tants i tants d'altres. Vaig veure molt bon cinema, però també vaig començar a notar un cert gust dels francesos per la transcendència, la pedanteria i una atracció malaltissa cap a personatges neuròtics i les "menjades de tarro". La protagonista d'"Un sol interior" -magnífica Juliette Binoche, malgrat tot- és un d'aquests personatges insofribles, que no sap que vol, que diu i nega al mateix temps i que s'envolta sempre d'una sèrie d'homes de discutible maduresa. La cinta sembla encantada de si mateixa i l'estructura -remotament basada en els "Fragments d'un discurs amorós", de Roland Barthes- no acaba d'ajudar en absolut. El que sí haig de destacar és l'escena final amb Depardieu, un moment quasi humorístic que posa en evidència a la protagonista i que acaba fent-nos entendre que no es pot ser feliç si estem tan pendents de nosaltres mateixos... i tan poc dels demés.

READY PLAYER ONE, d'Steven Spielberg.- Si m'haguessin dit que aniria voluntàriament a veure una pel·lícula basada en el tema dels videojocs no ho hauria cregut. Però em vaig animar sobretot per dos motius: el fet d'estar centrada en l'estètica dels vuitanta, que vaig viure en primera persona quan era adolescent, i l'estar dirigida per Spielberg, que de cinema hi entén una mica... I la veritat és que la cinta m'ha entretingut i m'ha tornat a demostrar que el director nordamericà sap envoltar-se dels millors (tant l'estètica com la part tècnica de la pel·lícula són excel·lents) i que té la mà trencada per crear històries interessants, amb personatges de veritat i no simples caricatures. En aquest sentit, la història avança, es segueix amb interès i té un final emotiu i entranyable, marca de la casa. A més, escenes com la de l'homenatge a "El Resplandor" bé valen el preu de l'entrada... Ara bé, també haig de reconèixer que a hores d'ara "Ready Player One" ja m'ha deixat d'interessar. Un bon entreteniment, amb una execució de matrícula d'honor, però ja està... No és poca cosa, però és així... almenys per al meu gust i els meus interessos cinèfils.