LA MANCHA. Una taca a punt

Abans de l’estiu van començar les lectures, i posteriorment alguns exercicis per anar entrant en el que seria el nostre nou món per uns quants mesos: la casa d’Alfonso i Julia, un ambient amb classe però també amb molta hipocresia... i mala llet. Va costar arribar al punt desitjat, però després de molts assajos, algunes interrupcions forçades i fins i tot algun canvi de paper, hem arribat a la fi dels preparatius. “La mancha” ja és un fet, i naixerà com espectacle a finals d’aquest mes.

Ángeles Brun (Julia), Xesca Romero (Maite), David Font (Alberto) i Pep García (Alfonso) són els protagonistes d’una història que fluctua entre el costumisme i l’absurd. Una història que ens parla de la hipocresia social de tots nosaltres, de tots els que veiem passar els conflictes llunyans sense embrutar-nos, sense esquitxar-nos d’una sang que no pot traspassar (en la ficció potser sí) les pantalles dels nostres televisors. Una història que ens parla de les nostres misèries, i també de les misèries reals... Una història que comença amb normalitat i acaba en bogeria.

A “La mancha”, a més dels actors, hi han intervingut altres persones molt importants en el projecte, com el compositor Germán Zechin, que ens ha fet una esplèndida música per al muntatge. També hem tingut la inestimable col·laboració de Jordi Monrós i el seu estudi de so, IN&OUT, així com la veu de Salma Khreis i un conjunt de modistes vàries que ens han ajudat amb la confecció de cortines, coixins i altres peces...

Tampoc haguéssim pogut fer res sinó fos perquè Liquidación por Derribo fa temps que està sota l’aixopluc del Centre Cívic Besòs i del Centre Cívic de Sant Martí, que ens permeten assajar amb comoditat. És per això que la primera funció serà en alguns d’aquests centres, per tal de provar com rutlla tot plegat davant d’un públic que potser no s’espera el que els hi hem preparat.