A aquestes alçades tots sabem que "Truman" ha guanyat cinc premis Goya, i la veritat és que no és gens estrany. Al llarg dels trenta anys d'història d'aquests premis, l'Acadèmia del Cinema Espanyol ha apostat en moltes ocasions per pel·lícules petites ("La buena estrella", "El bola", "Te doy mis ojos", "La vida secreta de las palabras", "La soledad", "Vivir es fácil...") i amb bons sentiments. Les grans porduccions, i més si són d'època o de caire històric, no han tingut tan bona fortuna. D'altra banda, aquest ha estat l'any del segon Goya per a Javier Cámara i el segon per a Natalia de Molina. Ha estat l'any en que ha triomfat, per fí, Ricardo Darín, i també l'any de Daniel Guzmán, que ha donat els moments més emotius de la gala. Un any en que no hi havia massa competència, però que serà recordat per la gran quantitat de polítics assistents, per la presència de Vargas Llosa i la Preisler, per l'assistència de Robbins, Binoche i Bardem, pels números de màgia, per la poca substància dels discursos en general i per l'homenatge a Buñuel.
El més correcte: Dani Rovira.
El més elegant: Asier Etxeandia.Els més patètics: Victoria Abril i Oscar Jaenada.
Els més emotius: Miguel Herrán, Daniel Guzmán i la seva àvia.
El més sorprenent: Pablo Iglesias, amb corbatí.
El més sorollós: els tambors de Calanda.
El més accidentat: Antonio Resines.
El més absurd: la cançó sobre els nassos.
El més nostàlgic: els fantasmes del Roxy.
El més desaprofitat: Pablo Alborán.
Les més elegants: Penélope Cruz, Ursula Corberó, Juana Acosta i Nieves Álvarez.
Les més mal vestides: Victoria Abril, Elvira Lindo i, per segon any consecutiu, María León.
La més tapada: Marián Álvarez.
La més pansida: Imma Cuesta.
La més atenta: Manuela Cármena.
La més inflada: Míriam Díaz Aroca, amb permís d'Alaska.
La més sorruda i incòmoda: Isabel Coixet.
Podeu consultar tots els premis de la nit clicant aquí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario