Tornem amb les recomanacions cinèfiles. Aquest cop són pel·lícules estrenades durant l'estiu, però m'abstinc a dir que són estiuenques. Una d'elles és el tancament d'una trilogia, l'altra és una cinta de terror "vintage" i la darrera és una història d'amor i addiccions entre gays. Totes elles bones recomanacions, no ho dubteu pas!
"ANTES DEL ANOCHECER", de Richard Linklater. Havia vist les dues pel·lícules anteriors, però tampoc em va importar molt quan vaig tornar a retrobar-me amb Jesse i Celine. Aquesta és una cinta un pèl diferent a les anteriors: té un començament més coral, un guió fet entre tres (el director i els dos actors protagonistes), un regust de Woody Allen o de "Dos a la carretera", i un to més obscur i emotiu... o més adult, depèn de com es vulgui veure. No en va han passat 18 anys des de la primera trobada, i els personatges han anat creixent a mesura que els actors envellien i guanyaven en recursos, saviesa i "savoir faire". Realment són ells dos (Julie Delpy i Ethan Hawke) els que dominen la funció de dalt a baix, aportant matisos i petits detalls que poques vegades els hi veurem en altres personatges. Hi ha molt de veritat, de vida amagada i d'experiència personal... cosa que dóna a la pel·lícula un valor incalculable. Esperem no haver de trigar tant per veure com segueix la relació d'una de les parelles més famoses del cinema recent.
"EXPEDIENTE WARREN: THE CONJURING", de James Wan. Estem davant d'una de les millors cintes de terror de l'any, cosa que realment té mèrit, ja que la majoria que s'estrenen a casa nostra són imitacions, continuacions o "remakes". Aquesta, en canvi, és una cinta que potser no peca d'original pel que fa a l'argument (és una història de casa embruixada, barrejada amb nines diabòliques, fantasmes, possessions i exorcismes) però es pren seriosament el gènere i no menysprea al públic en cap moment. En moltes escenes el director i els actors (aquí hi juga a favor que hi ha noms de primera fila com ara Lily Taylor, Vera Farmiga o Patrick Wilson) aposten més pel drama que per espantar al personal, però és clar... la història és la que ens subjuga i ens fa córrer més d'un calfred esquena avall. No us perdeu detalls com el de les mans que juguen innocentment, el llençol que dibuixa siluetes o la tremenda escena final, que arriba després d'un crescendo portat amb molta mà dreta. No sé si "Expediente Warren" tindrà el mateix èxit que tenen algunes seqüeles de sagues famoses, però el que està clar és que d'aquí a uns anys serà peli de culte... almenys dins del subgènere de cases encantades. Temps al temps.
"KEEP THE LIGHTS ON", d'Ira Sachs. Hem parlat d'una comèdia romàntica (amb molts matisos) i d'una cinta de terror. Molts dirien que ara toca parlar de la peli gay, però estarien força equivocats ja que el que menys importa en la pel·lícula d'Ira Sachs no és una història d'amor entre dos homes, sinó una història d'addició i dependència, així com de tot el que comporta. Per tant, no assistim durant al metratge a una història feliç sinó als intents d'un home per salvar una relació quasi a contracorrent. Tot i les bones interpretacions, o les ganes de fer un film el més realista possible (sembla ser que és mig autobiogràfic), la pel·lícula traspua una certa flaire de cinema indie nordamericà que no li va gaire a favor. Com a "cinema verité" funcionava molt millor "Weekend", que en aquell cas s'aixoplugava sota un altre tipus de cinema independent: el britànic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario