9/2/12

Una altra Virginia, si us plau

Aquesta setmana s'acaben les representacions de "Qui té por de Virginia Woolf", el clàssic d'Edward Albee que Daniel Veronese ha dut al Romea. Un dels grans èxits de la temporada, i també la oportunitat de tornar a escoltar un text que -malgrat alguns condicionants de l'època en que va ser escrit- es manté viu, ferm i modern. També ha estat la gran oportunitat de recuperar a la millor Vilarasau i de tornar a gaudir de l'excel·lent maduresa interpretativa de l'Arquillué.


El gran mèrit d'aquesta versió -actors a part- és sens dubte de la direcció... i segurament també de la traducció i adaptació que n'ha fet Josep Maria Pou. No sé exactament el què han retallat o el què han afegit, però el cert és que aquesta obra -que en altres mans podria resultar llarga i feixuga- passa amb una lleugeresa que ni les peces de 60 minuts aconsegueixen en moltes ocasions (aquesta en dura 105). Alguns crítics ho atribuïen a la velocitat en que parlen els actors, però jo crec que és degut sobretot a "la veritat" en que parlen els actors... cosa que facilita aquesta desesperançada estampa de dues persones que s'estimen i s'odien a parts iguals.

Fa anys vaig veure la versió que d'aquesta obra en van fer l'Adolfo Marsillach i la Núria Espert. No tenia res a veure amb la que ara ens ocupa; era sòbria i irregular però oferia una brillant interpretació de Marsillach, així com un final bellíssim i delicat alhora. Ara, en canvi, em trobo amb una versió salvatge i vigorosa, amb quatre actors que compleixen les seves obligacions amb escreix i amb una idea de direcció que passa sobretot per un únic estadi: l'actuació. Veronese prescindeix d'artificis, i fins i tot prescindiria de decorat... (em temo que la clàssica composició escènica és més una imposició que una decisió) però no prescindiria mai dels actors que constitueixin l'essència del seu teatre. 
Si encara podeu, busqueu la vostra entrada i aneu-hi corrents. "Qui té por de Virginia Woolf" és i serà un dels esdeveniments teatrals més importants de l'últim any.

No hay comentarios: