Petit tast cinèfil (IX)

Aquí va un tast cinèfil a l'espanyola. Avui us comento tres pel·lícules que possiblement entrin de ple en la curs pels Goya, ja que han estat tres de les més comentades i exitoses de les últimes setmanes. Bé, n'hi ha una que porta escassos dies a les cartelleres, però tenint en compte que és cinema de gènere i ve avalada per la seva bona qualitat segur que tindrà una llarga vida. 

EVA, de Kike Maíllo. Aquesta és una nova cinta sortida de l'ESCAC, l'escola de cinema barcelonina que aviat serà recordada per la gran quantitat de joves promeses que està donant al panorama cinematogràfic. Maíllo sembla ser un altre dels alumnes de "qualité" que han sortit de les seves aules, ja que "EVA" ha destacat a diversos festivals i és una visió sorprenent i sensible sobre el món de la robòtica. La pel·lícula té una factura impecable, però demostra que el més important és tenir una bona història al darrera. No és que sigui una gran història, però està ben explicada i té els elements suficients per convèncer a diferents tipus d'espectadors. Lluís Homar està senzillament magnífic, i ja fa olor de Goya al millor secundari.

MIENTRAS DUERMES, de Jaume Balagueró. La última cinta del director català era molt esperada. Se sabia que seria un thriller angoixós, que Tosar faria molta por i que tot plegat tindria un èxit espectacular. Res ha fallat. Balagueró tria un típic bloc de pisos de l'Eixample (molt similar al de REC) i l'omple de veïns arquetípics i d'un porter no massa habitual. La barreja és explosiva i algunes idees de guió són realment esfereïdores. Tot i així... em falta alguna cosa. Acaba la pel·lícula, i penso que tot no pot haver estat perquè sí. Admeto que hi pot haver el mal en estat pur, però em falta informació... o bé un final que no la requereixi. Està molt bé que el film giri cap a una mena de melodrama "intens", però el gir és brusc i sobtat. A més... trobo que hi ha diàlegs que pequen d'una certa ingenuïtat. Tot i així, pel·lícula força recomanable.

NO HABRÁ PAZ PARA LOS MALVADOS, de Enrique Urbizu. Fa anys vaig fer un curs de guió amb Michel Gaztambide, el guionista habitual d'Urbizu. Junts han fet "La caja 507" o "La vida mancha", i potser per això m'esperava que aquesta fos una cinta de "guionista", una cinta en la que tot fos mesurat, precís i estudiat. El començament fa pensar que així serà, i fins i tot la construcció a base de pistes que s'encadenen sembla que respòn a aquesta premisa. Però... per què l'espectador acaba desconnectant? Per què el guió acaba semblant una mena de "galimaties" que poc importa? És cert que al final torna a endreçar-se i que les reminiscències al western doten a la peli d'un aire de dignitat (segons la meva opinió, una dignitat mal entesa), però en el fons el producte m'ha decebut. Coronado està molt bé, però sincerament... m'esperava més de tants talents junts.