Viatge, vida i cruïlles

Avui s'estrena al Mercat de les Flors l'espectacle CRUÏLLES, en el que hi intervinc juntament amb un centenar llarg de persones. És un espectacle de dansa, o dansa-teatre, o d'integració a través de la dansa, o el que vulgueu dir-li... però el cert és que molts dels integrants tenim ben poc (o gens) a veure amb el món del ball. Som gent d'edats diverses i de procedències també molt diverses que s'han sumat a un projecte engrescador pel pur plaer d'aprendre, conèixer gent i també veure com es coïa una cosa tan complexa des de dins mateix. El resultat ha estat, com era d'esperar, enriquidor.

Quan el projecte va arribar al meu e-mail, el Genís estava participant a "Sis descendiments de la Creu al voltant de la Rambla", un espectacle de característiques similars que es va poder veure durant el darrer Grec. A mi m'arribava al Casal perquè es buscava a gent gran que hi volgués participar, però de seguida vaig veure que allò també m'interessava. I no em vaig equivocar. Tot i el dolor muscular de quatre assajos setmanals de tres, quatre i fins i tot set hores durant tot un mes; tot i els entrebancs personals i laborals que cadascú pot arribar a tenir en un mes tan complicat com el setembre; tot i els sacrificis i els imprevistos... hem arribat al final. Luca Silvestrini, el coreògraf i pare de tot això, ha sabut cosir tot amb paciència i bona voluntat, bregant amb les limitacions de cadascú, també amb les inseguretats, les pors o les dificultats idiomàtiques, que han estat moltes i variades. Però també ha estat gràcies a les mateixes qualitats d'uns ballarins professionals que ens han acompanyat en el viatge... i que també ho faran a les funcions. Gràcies a l'Aixa, l'Ona, la Maria, la Montse, l'Aymar i en Joan. 

Sigui quin sigui el resultat, el camí recorregut des de dins ha valgut realment la pena.

(Foto: Joana Tavares)