El fenomen "fan" és una cosa que sempre se m'ha escapat. No he estat mai fan de ningú ni he tingut ídols als que admirar, tot i que sí que hi ha personatges que m'interessen i que he seguit amb més interès que d'altres. Però no... no he entès mai els crits, els plors, la desesperació per veure a la persona que tant admires... ni tampoc entenc els desmais i aquesta mena de possessions que fan perdre el senderi. Potser tots hem de patir algun cop o un altre de les nostres vides aquest fenomen, però com que jo tinc les fases intercanviades igual em faig fanàtic d'un grup de rock quan ja estigui en el Casal d'Avis (no com a director sinó com a usuari). I el que més em sorprèn de tot és que un Papa sigui rebut amb aquesta efervescència juvenil. No, realment no puc entendre que una de les fotos que trobareu més avall correspongui a l'arribada d'un senyor de 84 anys amb un pensament força arcaic i unes idees molt i molt allunyades del que pensa la majoria del jovent "mundial". Si és que en el fons només cal pensar en que "fan" ve de fanàtic, oi?
No hay comentarios:
Publicar un comentario