Els Òscars han passat com una exhalació. Han arribat i han marxat, com fan cada any, amb fanfàrries, luxe i avorriment. “The king’s speech” ha estat la vencedora, però el cert és que tal i com es pronosticava des de fa temps la cosa ha estat molt repartida. Només quatre premis s’emportava la cinta anglesa, mentre que “Inception” s’enduia el mateix nombre, però en l’apartat tècnic. “The social network” en guanyava tres, i encara li va faltar el de millor director. D’altra banda, “Alice in wonderland”, “Toy Story 3” i “The fighter” en guanyaven dos cadascun. Tot molt correcte, i força just.
No entrarem aquí a valorar, com han fet tots els diaris, sobre si els Òscars han tornat al conservadorisme d’anys passats . Jo només diré que hi ha cinema més arriscat i modern, i cinema de caire més clàssic. Tant un com l’altre pot ser excel·lent, bo, mediocre... o dolent. Crec que s’ha de ser just i valorar la qualitat dels films, més que les seves ganes de provocació o innovació. En aquest sentit, no tot el que ha votat Hollywood en els darrers anys (les apostes arriscades dels Coen, Boyle, Bigelow i companyia) ha estat sempre el millor de la temporada. Enguany, però, teníem dues bones pel·lícules –una de cada tendència- i finalment s’han repartit força els honors. Cal estripar-se els hàbits per això? Crec que no cal. Crec que cal agrair que el 2010 hagi estat un any de bones cintes i de bon cinema.
El que sí entrarem a valorar més a fons és la cerimònia de diumenge a la nit. No pensava ningú que tenint els presentadors més joves de tota la història dels Òscars, la gala fos tan avorrida i antiquada. I si dic antiquada és perquè tot tenia un aire carrincló i passat de moda. Potser Celine Dion o la coral de nens sobreactuats van tenir alguna cosa a veure amb les meves impressions...
No hi va haver sorpreses massa contundents, ni números musicals de qualitat (Jackman, com se’t troba a faltar!). L’humor era, en general, una mica descafeïnat, i els únics grans moments van ser l’aparició del gran Kirk Douglas i d’un encara graciós Billy Cristal. No m’estranyaria gens que l’any vinent el tornem a veure (sol o acompanyat) al capdavant de la gala...
També cal dir que Anne Hataway semblava una transformista amb tants i tants canvis de vestuari, mentre que James Franco va aparèixer amb un horrible vestit d’imitació Marylin que semblava llogat a Menkes. D’altra banda, Josh Brolin i Javier Bardem van sortir a l’escenari imitant el look de les primeres cerimònies, i no per emular als nuvis gays d’un pastís de casament... tal com vaig sentir que insinuava un “brillant” periodista de la TV-escombraria.
Total, res de nou sota el sol... o les estrelles. Tot estudiat i mesurat per ser políticament correcte. Un gran bany de pulcritud que en moltes ocasions es carrega l’espectacle.
2 comentarios:
Saps que Bardem i Brolin es van fer un petó en directe però que el realitzador ho va censurar enfocant a la Penelope?
És cert. El petó s'ha vist en imatges però no es va veure en la retransmissió. Una censura una mica rara perquè això del petó ja s'ha fet a mil i una gales.
Publicar un comentario