El triomf d'un escriptor fantasma

Roman Polanski ha estat el gran triomfafor de la nit dels Premis del Cinema Europeu. La seva pel·lícula "The ghost writer" -aquí coneguda com "El escritor"- es va endur els premis a millor pel·lícula, director, actor, guió, direcció artística i banda sonora. Només li ha quedat penjada la nominació a millor muntatge, que va dur el premi cap a la cinta "Carlos". Una altra de les triomfadores va ser "Lebanon", la cinta israelí que es va endur els guardons a millor descobriment europeu i a millor fotografia.

Aquest post no vol ser només un recordatori d'aquests premis, que desgraciadament passen molt desapercebuts, sinó que vol ser el meu petit homenatge a una pel·lícula que en el seu moment crec que no vaig comentar. La vaig veure per recomanació d'un amic i hi vaig anar quan ja estava a punt de sortir de cartellera... La veritat és que vaig al·lucinar amb el guió, però també amb la posada en escena, elegant i pensada fins a l'últim detall (encara recordo aquella casa transparent, amb vidres per tot arreu, o aquell jardiner que no parava d'escombrar fulles en una missió gairebé impossible).

"The ghost writer" és cinema en majúscules, cinema d'autor. Polanski està al darrera de cada pla, de cada idea, i això es nota. Les seves obsessions, i sobretot la seva capacitat per trobar la cara fosca a qualsevol detall quotidià, passegen alegrement per tot el metratge. Un metratge que, d'altra banda, acaba amb una de les millors escenes dels últims anys: el paper que va de mà en mà, el desenllaç en off, els papers volant... Una autèntica maravella.