L'altre dia un amic feia broma amb els obituaris del meu blog, però avui no puc deixar de seguir la secció. Ja sabeu que no és una secció exhaustiva, sinó una galeria de cadàvers exquisits, escollits per gust personal o importància colectiva. No em vaig oblidar de Pinter, ni tampoc podia fer-ho de Berlanga. Vam tenir a Paul Newman i Tony Curtis, a Jean Simons i Jennifer Jones, però també a Patrick Swaise... encara no sé ben bé per quina raó. La qüestió és que, de tant en tant, em ve de gust parlar d'aquests artistes, i la mort sempre és una bona excusa perquè parlin d'un.
Berlanga, amb el permís de Buñuel, és el nostre gran clàssic. És cert que Almodóvar li segueix les passes, i que Saura quan es mori recuperarà de cop el prestigi que segurament ha perdut els últims anys, però no es pot negar que el cinema espanyol tal com l'entenem va ser gairebé una invenció d'aquest senyor que un dia va esperar a Mr. Marshall en un poblet de l'Espanya profunda. L'humor negre i la ironia provinciana que ell -juntament amb Bardem i Azcona, companys de viatge- van infondre als seus primers films ha recorregut l'espinada del cinema espanyol des de llavors. No podríem parlar dels personatges de López Vázquez, Isbert, Landa, i tants d'altres, sense passar per la seva forma d'entendre la vida... i el cinema.
No citaré aquí la seva filmografia, que ja ha sortit a tots els diaris, però sí citaré dues pel·lícules seves que em van marcar especialment. No sé si, fent una revisió, serien les meves preferides... però el cert és que "El verdugo" i també "Vivan los novios" són dos comèdies tan negres, tan lúcides i tan tristes que, d'alguna manera, m'han influenciat a l'hora d'escriure i entendre la creació artística. Per a mi la bona comèdia és aquella que et fa pensar, que té un toc de desesperança. La que, a través de la rialla, et dóna un sotrac que gairebé et fa caure de la butaca. Les dues pelis citades són d'aquelles que mai et poden deixar indiferent.
No citaré aquí la seva filmografia, que ja ha sortit a tots els diaris, però sí citaré dues pel·lícules seves que em van marcar especialment. No sé si, fent una revisió, serien les meves preferides... però el cert és que "El verdugo" i també "Vivan los novios" són dos comèdies tan negres, tan lúcides i tan tristes que, d'alguna manera, m'han influenciat a l'hora d'escriure i entendre la creació artística. Per a mi la bona comèdia és aquella que et fa pensar, que té un toc de desesperança. La que, a través de la rialla, et dóna un sotrac que gairebé et fa caure de la butaca. Les dues pelis citades són d'aquelles que mai et poden deixar indiferent.
1 comentario:
Otra gran pérdida. Que pena. Las dos pelis que nombras son excelentes, la verdad es que me encanta toda su filmografía. Tb la Escopeta Nacional, La Vaquilla y Plácido se me han quedado grabados. Pero como digo, me gustan todas.
Publicar un comentario