BARAKA està essent un èxit a Barcelona, com era d'esperar. Aquest muntatge argentí, basat en una obra de María Goos, ja havia tingut a Buenos Aires una acollida espectacular durant dos anys. Ara arriba a casa nostra amb petits retocs al repartiment, però bàsicament amb el mateix equip artístic. Un equip en el que es barregen els noms de Daulte, Grandinetti, Leyrado o Marrale. Noms de pes en el món teatral argentí.
A mi BARAKA em va fer passar una bona nit de teatre. Durant una estona em vaig imaginar enmig d'una comèdia de boulevard, d'aquelles que Joan Pera o Paco Morán fan com si fessin mitja, però de cop venia un moment dramàtic i tot es trastocava, o bé tot prenia sentit. La veritat és que els actors saben conduir molt bé aquest vehicle purament comercial, però amanit amb bon gust, tendresa i professionalitat ben entesa.
De tot el conjunt potser destacaria a Grandinetti, que demostra ser el gran actor que ja hem intuït en moltes pel·lícules... ja fossin espanyoles o argentines. I al costat d'ell, Juan Leyrado, un actor fabulós que desplega a l'escenari una força i una comicitat de primer nivell. Només amb ells l'espectador ja queda satisfet de l'espectacle, que per altra banda presenta un text vistós però tampoc molt original. En aquest sentit, val a dir que Javier Daulte ha aconseguit aportar troballes escèniques a una obra que, en ocasions, semblava més la popularització d'ARTE, de Yasmina Reza, que no pas una reflexió seriosa sobre l'amistat i el pes de la vida en les relacions afectives.
Sigui com sigui, BARAKA es pot veure amb tranquil·litat, sabent que ofereix més o menys allò que vol vendre. No decep a quasi ningú, i contenta a diferents tipus de públic amb els seus canvis de registre i els girs inesperats. Potser cal passar per alt algunes sobreactuacions o algun actor que queda enfosquit pels altres... però en general el nivell és el d'un espectacle que ha corregut, que s'ha estabilitzat i que es presenta a Barcelona amb la fermesa i la seguretat (a vegades perillosa) que donen les riallades constants.
De tot el conjunt potser destacaria a Grandinetti, que demostra ser el gran actor que ja hem intuït en moltes pel·lícules... ja fossin espanyoles o argentines. I al costat d'ell, Juan Leyrado, un actor fabulós que desplega a l'escenari una força i una comicitat de primer nivell. Només amb ells l'espectador ja queda satisfet de l'espectacle, que per altra banda presenta un text vistós però tampoc molt original. En aquest sentit, val a dir que Javier Daulte ha aconseguit aportar troballes escèniques a una obra que, en ocasions, semblava més la popularització d'ARTE, de Yasmina Reza, que no pas una reflexió seriosa sobre l'amistat i el pes de la vida en les relacions afectives.
Sigui com sigui, BARAKA es pot veure amb tranquil·litat, sabent que ofereix més o menys allò que vol vendre. No decep a quasi ningú, i contenta a diferents tipus de públic amb els seus canvis de registre i els girs inesperats. Potser cal passar per alt algunes sobreactuacions o algun actor que queda enfosquit pels altres... però en general el nivell és el d'un espectacle que ha corregut, que s'ha estabilitzat i que es presenta a Barcelona amb la fermesa i la seguretat (a vegades perillosa) que donen les riallades constants.
No hay comentarios:
Publicar un comentario