No he anat mai als "toros". No hi he mostrat mai cap interès, ni he entès massa aquesta mena de festa ancestral i violenta... carregada de símbols i una estètica molt atractiva, però en el fons salvatge i anacrònica. De totes formes, mai m'he considerat un antitaurí al cent per cent... Penso que abans que la prohibició hi ha solucions a mig camí, com les "corridas sin sangre" que ja es fan en alguns països. De totes formes, el post d'avui no és per dir "toros" sí o "toros" no, sinó per mostrar la meva indignació pel que ahir vam saber que havia estat una manipulació política -de caire nacionalista- en tota regla.
Sí, s'han blindat els "correbous". I amb això el Parlament de Catalunya ha vingut a dir que no soporta "les salvatjades de tradició espanyola" però defensa "les salvatjades de tradició catalana". I a més, ha utilitzat els mateixos arguments que els aficionats a la Fiesta esgrimien fa uns quants dies. Per molts parlamentaris catalans, lligar draps encesos a les banyes d'un bou és cultura, tradició i no sé què més... Per favor, quanta perversió!! Quanta incoherència!! Si no fos que tots sabem que venen les eleccions, potser hauríem de pensar que estan jugant a algun joc estrany... o bé que ens volen gastar una inocentada.
Em fa molta ràbia que els polítics (de tots els signes i de totes les ideologies) ens manipulin tan descaradament. I sobretot em molesta que ho facin per un benefici propi, per obtenir rèdit electoral, i mostrant que no tenen cap sensibilitat per allò que suposadament defensen (els animals). Em fa molta ràbia, sí!! I por!! Por de pensar que darrera dels bous ja podem defensar qualsevol festa, sempre que sigui nostre. Per tant, si algú demostra que en el poblet més amagat de Catalunya es llença la cabra des del campanar de fa molts anys, que ho digui que de seguida li legalitzaran. Això sí, la cabra ha de ser nacionalista i ha de baixar els cinc pisos de la torre cantant "Els segadors".
No hay comentarios:
Publicar un comentario