Nuuk, capital del gel

Nuuk és la capital de Groenlandia, la ciutat més poblada del Pol Nord, tot i no passar de 15.000 habitants. És la capital del gel, la ciutat del blanc etern, testimoni mut de l'escalfament del planeta i la conseqüent descongelació del pol. Ara, però, és també el referent utilitzat per Pere Riera per il·lustrar la desfragmentació i enfonsament d'una família benestant en un món en el que impera la cobdícia, l'ambició i les rancúnies.

"Lluny de Nuuk", aclamada com la millor obra del T6 d'enguany, em recorda molt a "Celebració", almenys al principi. En aquella obra mestra del cinema DOGMA -més tard també hi va haver una adaptació teatral- un fill reventava una celebracio familiar i alliberava una bona colla de conflictes ocults. Aquí la premisa ve a ser similar, i l'obra podria seguir els mateixos passos, sinó fos perquè al cap d'una estona els secrets i les sorpreses comencen a disparar la trama cap a tots cantons.

És cert que l'obra guarda molts paranys, molta pirotècnia... com diu un amic. Però com a tot, en els focs artificials també hi ha els que et deixen bocabadat i els que fan llufa. Per tant, si acceptem l'obra com un "grand guinyol" sobre una descomposició familiar trobarem esplèndids i entretingudíssims -a més d'artificiosos, és clar- tots els focs que ens té preparats l'autor. Un autor que, d'altra banda, ens brinda alguns dels diàlegs més punyents i encertats de l'última autoria catalana.

Podríem dir, doncs, que amb el text ja ho tindríem tot guanyat... Però, a sobre, la direcció és hàbil, acurada i precisa; els actors estan molt ajustats, i en alguns casos demostren que quan volen -i sobretot quan hi creuen- són capaços de lliurar-se totalment al projecte i fer arribar als espectadors totes les emocions que ofereix una obra com aquesta.