Ahir es va anunciar mundialment la mort d'una estrella de Hollywood. Una estrella menor. L'estrella de les pel·lícules mediocres. I és que Patrick Swaize mai va ser considerat un gran actor, ni tampoc se li pot atribuir una carrera plena d'obres mestres... Ara bé, sí se li poden atribuir alguns dels èxits més grans de les últimes dècades, ja que "Dirty dancing" o "Ghost", tot i tenir una qualitat més aviat mitjaneta, són cintes conegudes per tothom i reverenciades per molta gent, sobretot de la meva generació.
Sigui com sigui, Swaize va ser una mica més que "Dirty dancing" o "Ghost". Tampoc és per fer volar coloms, però cal recordar que una de les seves primeres intervencions va ser de la mà de Francis Ford Coppola: "Rebeldes". També cal citar a la seva filmografia una cinta de culte per als amants del surf i el cinema d'acció, "Le llaman Bodhi"; un drama dels noranta, "La ciudad de la alegría"; i una pel·lícula sobre transexuals que seguia els passos de Priscilla, "A Wong Foo. Gracias por todo, Julie Newmar". Per últim, citar només que també va tenir els seus èxits televisius ("Norte y Sur") i que va aparèixer breument, al final de la seva carrera, en una pel·lícula de culte entre els aficionats al terror, "Donnie Darko".
2 comentarios:
És una pena, pobre noi, la malaltia el va guanyar. Independentment què no hagi estat un gran actor cóm ben dius, hi han moments de la meva vida què són a la memòria juntament amb les imatges i cançons de les seves pel·lis, i això sempre marca, oi? Cóm per exemple, la meva dèria en veure aquella sèrie de Televisió què ningú volia mirar a casa meva... he, he, he!
Un petonàs i fins ben aviat wapos!
Quan escrivia el post vaig pensar molt en tu, Carme. Sabia com t'agradava, i puc entendre molt bé l'admiració que va despertar en tota una generació (la nostra). Encara que jo mai li vaig prestar molta atenció, sé que va ser una estrella (potser de segona, com la mateixa Demi Moore), però al cap i a la fi una estrella.
Publicar un comentario