Ja tenim MANELIC negre!

Fa uns dies llegia amb estupor que la TERRA BAIXA que ha programat el Romea aquest any té un Manelic negre. No és que m'escandalitzi ni m'ofengui una notícia com aquesta (he vist un Macbeth vestit de gangster macarra, un Hamlet que deia "to be or not to be" sota una dutxa, una Lady Macbeth transvestida...) però més aviat em va fer escapar el riure per sota el nas. Fa uns mesos vaig escriure una petita escena teatral en que dos directors parlaven de projectes, i un d'ells explicava que havia ideat una Terra Baixa a l'espai, amb naus espacials en lloc de masias, amb vestits d'astronauta, amb paisatges lunars, i amb al·lienígenes... en lloc de llops. Ho vaig escriure com a broma, però ara em trobo que -forçat per una contemporenaitat que no sé si l'obra aguanta- el director Hasko Weber ha canviat la masia per un bar, al Sebastià per un "chulo-putas", la Marta per una cambrera, i al Manelic per un inmigrant negre. Bé, parlem-ne.

Defenso la llibertat del director per fer el que vulgui amb el text, i mai he pensat que els clàssics fossin intocables. Ara bé, crec que hi ha clàssics que ho aguanten tot, i d'altres que no. A més, crec que si es vol parlar d'un tema determinat o d'una idea concreta no cal buscar una obra clàssica com a pretext. Hi ha moltes obres que parlen sobre la inmigració, o fins i tot podem escriure un text més adequat a la realitat, o bé inspirar-nos vagament amb algun clàssic que tracti el tema, encara que sigui d'esquitllada... Però és que TERRA BAIXA no tracta de tot això. L'obra de Guimerà té com a plantejament principal l'enfrontament entre natura salvatge i vida civilitzada, tema que segons llegeixo en el mateix article ha estat apartat d'aquest muntatge. Se m'ocorreixen moltes actualitzacions per a una Terra Baixa més contemporània, fins i tot si es vol amb algun militant de Greenpeace per allà al mig... però no acabo d'encaixar les paraules d'Àngel Guimerà amb el tema de la inmigració, de la mateixa manera que no veia a Manelic dient al final de l'obra: "He mort l'al·lienígena! He mort l'al·lienígena!"

Penso que no cal anar contra l'obra. No és necessari. Penso que si es vol actualitzar els clàssics és millor anar-se'n a la paraula, despullar el text i captar realment el que ens diuen uns personatges ja coneguts, però sovint deformats pels tòpics. O fins i tot prescindir del text i buscar el sentit originari que buscava l'autor. Vaig veure un HAMLET dirigit pel lituà Eimuntas Nekrosius que prescindia d'una gran part del text, però que substituïa les paraules per imatges d'una potència i d'una credibilitat fora de qualsevol dubte. Fins i tot el MACBETH sanguinolent i nu -en tot els sentits- que es va poder veure fa un parell de GRECS al Lliure treballava aquest aspecte i es deixava de tergiversacions i canvis d'època, que sovint només són una excusa formal i estètica.