A les nominacions d’enguany, jo distingiria dues tendències: la dels espectacles de més anomenada i cert èxit, i els més fugissers, petits i de menys sort comercial. En el primer cas estarien “2666” o “La forma de les coses” –ambdós del Lliure- que compten amb quatre nominacions cadascun i que apunten com a valors molt segurs. També podríem afegir amb les mateixes possibilitats “Soterrani”, que té al darrera a grans noms del teatre català (Benet i Jornet, Albertí, Cruz i Arquillué), i sobretot “Boscos endins”, la gran producció musical catalana de creació pròpia. Tenen només tres nominacions per cap, tot i que en alguna categoria apunten com a favorites.
L’altre tipus d’espectacle –el més modest, o menys ambiciós, comercialment parlant- aplega un bon nombre de nominacions. En primer lloc, “El silenci del mar” –espectacle protagonitzat per Pere Arquillué a la Sala Muntaner- suma set nominacions i es converteix, a priori, en el gran favorit... tot i que creiem que els pesos pesats de l’altre grup li poden jugar una mala passada. En aquesta mateixa línia, un dels últims muntatges de Carme Portacelli, “Què va passar quan Nora va deixar el seu home”, també suma sis nominacions i es perfila com a més que possible guanyadora. Igualment, l’obra “Germanes” –cinc nominacions-, “Le mani forti” –quatre nominacions- o el musical de petit format “Ruddigore” –quatre nominacions- sonen amb força.
El més curiós d’aquesta edició és que alguns grans espectacles s’han quedat relegats a nominacions de consolació (“El llibertí”, “Stalin” o “A la Toscana”) o bé a l’oblit total (“La plaça del diamant”). Sembla que el públic ha preferit les sales petites o els formats de producció mitjana, més que no pas les grans apostes comercials de l’any. Veurem què en surt de tot això. El mes que ve us en dic el resultat.
3 comentarios:
¿Premis atorgats per votació popular?
Anda ya, que no m'ho crec.
¿Qué es la votació popular? Si això sona a revolució francesa com a minim...
:D
Sí, Charo. Són premis sense jurat ni cap gremi organitzat al darrera, ni res de res. Crec que els organitzadors van ser, originàriament, una associació d'espectadors. I els que voten, generalment, són espectadors de teatre... encara que qualsevol pot entrar a la web i exercir el seu dret a votar, tot i no haver vist totes les obres.
El que ja no sé és com apareixen els nominats. Jo suposo que la organització (en aquest cas, els de l'associació Premis Butaca) fan una primera selecció. Aquí hi hauria la única possibilitat de censura, trampa o discriminació... però val a dir que les votacions de després sí les pot fer qualsevol. Això no passa ni en els Max, ni els Goya (premis gremials tots dos), ni en els premis de la música, ni en els Sant Jordi, ni els de la crítica, etc.
Ah... Els premis de les revistes també segueixen sovint aquest format. Els de la revista Fotogramas són dels més famosos, ja que amb els anys també han aconseguit un prestigi i un reconeixement entre la professió.
Publicar un comentario