Per altra banda, el BCN Teatre Musical es retroba amb "Mamma Mia!", mentre que l'Apolo -entestat en seguir fent musicals- porta de nou "Fama", després del periple que ha tingut per tot l'Estat. Fins i tot el Tívoli s'anima i aposta pel gènere, tot i que en aquest cas l'obra és tan arriscada com poc engrescadora: "Mortadelo y Filemón. The miusical", dirigida per Ricard Reguant. L'única aposta que mereix una certa atenció és aquesta "Aloma" que Dagoll Dagom s'atreveix a portar a escena amb música de Villalonga i l'aixopluc del TNC. Serà a l'0ctubre, però ja sona com un dels plats forts de la temporada... almenys per la curiositat que desperta.
Seguint amb les reposicions, el Poliorama rescata a les T de Teatre –un valor segur- amb aquell “Cómo es posible que te quiera tanto”, de Javier Daulte. Per altra banda, el Romea porta la molt esperada “La tortuga de Darwin”, amb Carmen Machi de protagonista, i Juan Mayorga –l’autor de moda en llengua castellana- al darrera del text. A hores d’ara, i a l’espera de saber exactament per on aniran les sales petites, també promet el “Rock’n’Roll” de Tom Stoppard, que dirigirà Àlex Rigola al Lliure a partir de mig setembre.
De totes maneres, és molt possible que el gran esdeveniment teatral de setembre hagi de tornar a venir de fora. El TNC, seguint amb el nou costum d’estrenar o acabar temporada amb companyies de prestigi, ha encarregat a una companyia francesa que dirigeix excepcionalment el britànic Declan Donnellan (el de “Troilus i Cressida”) la representació de l'“Andromaque” de Racine. Tot plegat promet un bon espectacle.
No hay comentarios:
Publicar un comentario