GARAGE. Una història simple

“Garage”, de Leonard Abrahamson, és una pel·lícula irlandesa que ha aconseguit un bon grapat de premis internacionals i que ara arriba, quasi d’amagat, a les nostres pantalles. És un film de gran simplicitat –almenys, aparent- i amb una gran interpretació de Pat Shortt.

El cinema irlandès va arribar amb força a les pantalles de tot el món durant els anys 80 i 90, sobretot gràcies a dos dels grans noms de la seva filmografia més recent: Neil Jordan i Jim Sheridan. En els últims anys ho ha fet amb petites peces, d’autors gairebé desconeguts entre nosaltres, i que basen tota la seva eficàcia en la simplicitat. Una d’elles va ser “Once”, un dels últims grans èxits de la V.O.S. a Barcelona, i l’altra és aquest “Garage” que ha començat amb bon peu, tot i arribar en mala època i sense gaire publicitat.

“Garage” és la història d’un pobre home, d’un home simple i ingenu; podríem dir-ne fins i tot un “curt de gambals”. Però crec que la pel·lícula és una mica més que la història d’algú. En certa manera, el director i el guionista utilitzen els ulls d’aquest home per expressar la seva incomprensió cap a un món que no s’entén. Un món en el que les persones han canviat sense avisar. Un món en el que tot és punible, en el que ha desaparegut la confiança i el sentit comú, i on tots som sospitosos de qualsevol cosa... fins i tot en un petit racó d’un petit poble d’Irlanda on, aparentment, mai passa res.

Tot això, però, només s’entén per una sola escena, ja que la pel·lícula escatima sempre que pot les evidències, els detalls, la informació sobrera. Prefereix seguir al protagonista en els seus llargs passejos, fent-nos còmplices de la seva solitud, de la seva forma de vida, de la seva bona fe.