Petit Tast Cinèfil (CXLIII)

Just quan ja han passat quasi totes les festes de l'Orgull (ja sabeu que a cada ciutat es celebren en dates diferents), us porto un recull de cintes que tracten sobre homosexualitat. Alguna encara la trobareu als cinemes, però les altres les haureu de rebuscar per les plataformes...

EN EL CAMINO, de David Pablos.- De tant en tant, el cinema mexicà ens serveix alguna pel·lícula Queer ben interessant... i també ben crua i descarnada. "En el camino" segurament s'emporta la palma en aquest sentit, ja que no mostra cap mena de condescendència i misericòrdia per a uns personatges que viuen la seva sexualitat de la forma que poden i enmig d'un ambient hostil i molt hipòcrita. Si reunim camioners, chaperos que viuen com poden al voltant de les carreteres, un mafiós al que li agraden els jovenets i una banda que es dedica a eliminar a tot el que se surt del marge... ja tindrem el guió complet de "En el ca-mino", que no caldria confondre amb la novel·la de Jack Kerouac amb la que hi té molt poc a veure. De fet, la cinta el que vol és mostrar-nos un tipus de vida sexual relacionada amb la pobresa, la necessitat i també la recerca d'un suport o un punt d'ajuda per poder continuar endavant. La direcció eficaç i força estilosa de David Pablos ja ens recorda que un dels títols de la seva carrera és "El baile de los 41", una altra proposta LGTBI de gran duresa. A la interpretació hi tenim al debutant Víctor Prieto, acompanyant a Osvaldo Sánchez, que ja s'ha pogut veure en diversos títols mexicans. Els dos fan un duet creïble i de gran voltatge, amb un futur incert i un final que ens deixa l'ai al cor... La podeu veure als cinemes.

A UNA ISLA DE TI, d'Alexis Morante.- Entre les pel·lícules espanyoles de temàtica gay d'aquests darrers mesos destaca la comèdia romàntica "A una isla de ti". Un cop vista, potser hauria de dir que la pel·lícula té bones intencions i es veu de gust, però perd moltes oportunitats i acaba essent una comèdia fallida i amb pocs encerts. De fet, dona la sensació que no estem davant d'una pel·lícula d'ambient sinó davant del que podríem anomenar "pel·lícula turística", ja que la majoria del seu metratge sembla destinat a fer un anunci publicitari llarguíssim de les Illes Canàries. Pel que fa a la trama principal, el que falla de forma estrepitosa és precisament la parella protagonista, que no em vaig creure en cap moment. Tampoc ajuda que hi hagi alguns buits de guió i que els secundaris estiguin tan maltractats. Què es vol aconseguir amb els amics de l'actriu protagonista? Sabem alguna cosa interessant d'algun d'ells, a part de què són amics i semblen estar enamorats de la noia? A què treu cap el tema de la Guia Michelin? Bé... estaria molta estona fent-me preguntes, i la única cosa que puc dir és que si voleu passar una tarda d'estiu distreta tampoc us farà cap mal. La podeu veure a HBO, Prime i Movistar.

SAUNA, de Mathias Broe.- Per temàtica i per la forma com l'afronta, aquesta potser és una de les pel·lícules més valentes del grupet. La cinta ens parla de la relació d'un noi homosexual de Copenhague amb un noi trans. Fins aquí, res de massa extraordinari per a gent acostumada a pel·lícules Queer... però és que aviat sorgeix el rebuig per la petita comunitat en la que viu el noi, que a més pren les decisions més tòxiques i equivocades possible per mantenir la relació. Per tant, el que comença com una mena de cinta romàntica acaba convertint-se en una petita exploració de les malalties mentals. Potser és molt agosarat dir això, però si mireu la pel·lícula veureu que alguna cosa no està bé, que en el protagonista es donen unes circumstàncies que no acaben de casar amb la resta... Tampoc se'ns expliquen massa detalls del noi, però intuïm que al darrera hi ha una història dura i tremendament influent. Una història tan dura com la que ens serveix "Sauna", una pel·lícula danesa que interpreten amb un amarg realisme Magnus Juhl Andersen, en el paper de Johan, i Nina Rask, en el paper de William. La podeu veure a Filmin. 

RILEY, de Benjamin Howard.- Abans de "Más que rivales", la sèrie que ho va desbaratar tot parlant de relacions gays dins de l'esport professional, ja hi havia hagut més cintes sobre el tema. Jo mateix n'havia vist algunes que parlaven de rugby i ara he vist aquesta (del 2023) que ens parla de futbol americà. "Riley" és una cinta curiosa, ja que tracta el tema esportiu però una mica per sobre. Aquí el més important és el despertar sexual del protagonista, que viurà un llarg camí de contradiccions, dubtes i equivocacions força normals dins del col·lectiu homosexual. I és que quan un viu en un entorn molt allunyat de l'ambient, i a sobre no sap com entrar-hi ni com relacionar-se, la cosa es complica i convida a que les coses no es facin amb gens de naturalitat. De fet, la cinta no és gens complaent amb el protagonista ni li posa les coses fàcils. Potser és per això que al final el que més el queda del film és la sensació de confusió de Riley, interpretat per un jove Jake Holley. Com a cosa curiosa, dir-vos que hi apareix en un paper secundari Connor Storrie, un dels dos protagonistes de "Más que rivales". Coses del destí. La podeu veure a Filmin.

LA CANCIÓN DE ORFEO, de Tor Iben.- Aquesta és potser una pel·lícula menor dins de les moltes que es fan a l'any de temàtica gay, però també haig de dir al seu favor que tampoc és una pel·lícula més ni una d'aquelles que s'oblida als cinc minuts. Es tracta d'una pel·lícula alemanya del 2019 en la que es parla del viatge de dos amics heterosexuals a Grècia. Bé, lo d'heterosexuals queda una mica en entredit quasi des de les primeres escenes, o les primeres mirades entre els dos, però hem de dir que segons ells... sí, són heterosexuals i no pensen en res més. Serà a través de perdre's en el bosc i passar la nit en una cova quan tot canviarà entre ells. Com si l'esperit de Dionisi o potser d'Orfeo s'hagués apoderat dels seus cors, o dels seus cossos... Ja diuen que Grècia té un efecte curiós en aquest tipus d'amistats confoses, i aquí només s'intenta aprofundir en això i fer una cinta amable, curiosa i a moments un pèl onírica, encara que per a mi potser són els trossos que més li sobren. La parella protagonista encaixa bé en el joc i dóna credibilitat a la trama. Es pot veure a Filmin.