Abans de arribi a finals de mes la cerimònia dels Goya, volia que llegíssiu els meus comentaris sobre tres pel·lícules que, en conjunt, sumen 24 nominacions. Són tres pel·lícules completament diferents, però amb el denominador comú de la qualitat. Una qualitat que es mostra en alguns casos en el guió, en d'altres en les interpretacions i en algun altre en els apartats tècnics, especialment visuals. Aquí us deixo amb les meves opinions, tot i que avanço que les tres m'han agradat força... cadascuna en el seu estil i en la seva guerra particular.
EL RENACIDO, d'Alejandro González Iñárritu. Crec que aquest serà el comentari més polèmic dels tres, perquè a Espanya les crítiques no estan sent excessivament positives. Se l'ha titllat de pel·lícula buida, freda i carent de guió. No puc estar d'acord amb aquests comentaris, perquè tot i que la cinta va del que va -una història de supervivència i de venjança- crec que es tracta d'un dels espectacles visuals més impactants dels darrers anys, i també d'una pel·lícula física com n'hi ha poques. Per explicar la història de l'explorador Hugh Glass, Iñárritu ha utilitzat uns recursos als que ens té poc acostumats. Ha prescindit d'un guió enrevessat i ha volgut que les imatges expliquessin per si soles de que va tot això... Crec que ho ha aconseguit plenament, gràcies a la seva ferma direcció, a la fotografia excepcional de Lubezki, a la banda sonora angoixant de Sakamoto i a les interpretacions salvatges de DiCaprio i Hardy. En definitiva, un film que hagués pogut prescindir d'uns quants minuts de metratge però que segurament serà recordat en el futur per la seva factura cinematogràfica, per la forma com filma la natura i per algunes escenes d'acció realment brillants: la lluita del principi, l'atac de l'os, la carrera cap al precipici o el duel final. 
CAROL, de Todd Haynes. Ja fa temps que Haynes s'ha convertit en el director que millor retrata la part no visible de l'Amèrica dels quaranta i cinquanta, especialment en el terreny sexual i de les emocions. Ho va fer a "Lejos del cielo", a la sèrie "Mieldred Pierce", i ara a "Carol", una adaptació de la novel·la "El preu de la sal", de Patricia Highsmith. Lluny queden films com "Poison", "Safe" o "Velvet Goldmine", tot i que aquí torna a aparèixer el tema de la homosexualitat. Això sí, crec que no és el tema principal, ja que al final t'adones que el tema és una història d'amor prohibida, explicada de la forma més elegant possible. Una història que comporta situacions i circumstàncies especials, però amb un final valent i poc esperat per a l'època que retrata. Les interpretacions de Cate Blanchett i Rooney Mara són una altre dels puntals de la cinta, sobretot perquè aboquen tot el que han après fins ara en el terreny de la interpretació. Una des de l'escolta i les mirades, i l'altre des de la demostració de glamour i magnetisme més gran que he vist en el cinema dels darrers anys. Al final un surt de la sala de cinema pensant que era impossible no enamorar-se de Carol...
SPOTLIGHT, de Thomas McCarthy.- Potser molts no ho saben, però McCarthy ha estat actor, guionista (és l'autor del guió de la pel·lícula "Up", de Pixar) i finalment director. Va començar amb exitoses cintes independents com "Vías cruzadas" o "El visitante", va continuar amb algun sotrac com "Con la magia en los zapatos", i ara ha sorprès a tothom amb una pel·lícula tan sèria i ben trabada com aquesta. El millor d'"Spotlight" és el seu guió de ferro, que pretén explicar els fets i prescindir de les típiques històries supèrflues i complementàries que sovint espatllen el missatge final. És el retrat d'un determinat tipus de periodisme d'investigació, que hagués pogut donar per un bon documental... però que finalment s'ha traslladat a la ficció. És cert que el film no dóna treva i evita sempre que pot el terreny de les emocions. No sé si això és del tot bo, però finalment és coherent amb tot el conjunt i dóna un resultat final que convenç. La única pega que podria posar-li és aquesta mania dels americans de sentir-se el melic del món. Tots sabem que el cas dels abusos de capellans a Boston va fer sortir a la llum molts casos més, però n'havien sortit abans i n'han sortit posteriorment, fos a causa o no d'aquell valent reportatge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario