Rússia i els homosexuals

El que està passant a Rússia amb els homosexuals ve de lluny. Les primeres prohibicions de la propaganda gay, o de grups LGTB, a menors data del 2006. Des de llavors, deu regions s'han acollit a la Llei. I la cosa no ha quedat aquí, perquè cada dia escolto alguna notícia nova que traspua opressió, homofòbia i falta de llibertat d'expressió en general. Així, em trobo amb que les desfilades de l'Orgull Gay estan prohibides a moltes parts del país, em trobo amb les imatges de la policia russa entrant a casa d'un dels dirigents dels moviments associatius pro-gays, em trobo amb la retirada d'uns quadres on Putin apareix transvestit (i avui mateix amb l'empresonament de la directora de la galeria), em trobo amb la noticia de que grups de caps rapats han segrestat i torturat a homosexuals sense que hagin rebut cap càstig al respecte, etc. Tot plegat és esfereïdor, sobretot perquè passa en una gran potència mundial (suposadament democràtica), perquè passa a prop de casa nostra i perquè afecta a molta gent... o és que ningú s'adona que Rússia és un país enorme, amb més de 143 milions de persones.

Que la homofòbia tornaria a créixer entre els països occidentals, i suposadament més avançats en drets socials, era un fet que es veia a venir. En realitat, el que s'ha aconseguit en els darrers anys -que és molt, moltíssim- no deixa d'estar aixecat sobre una base molt feble. I són precisament aquests avenços, com ara el matrimoni o l'adopció, els que han fet radicalitzar algunes postures. Postures i persones que sempre han estat aquí, aguantant, fins que se'ls hi ha tocat algun punt que ells trobaven... "intocable".

Els grups religiosos -cristians, ortodoxes, etc- i els polítics més conservadors, així com la incultura en general (com s'utilitza de bé la incultura en temps de crisi!), són els culpables del retrocés. I si ho dic així de clar és perquè no crec que aquestes actituds es quedin només a Rússia. Tant de bo sigui així, però ja heu vist la que es va organitzar a França amb el matrimoni gay, o la poca resposta governamental a la retallada de drets tan descarada del govern rus. I com exemple només cal veure els recents Mundials d'Atletisme, on alguns atletes (i no masses) van haver de defensar quasi solets el seu suport als gays russos, mentre Putin i la Isinbayeva se'n fotien. Ara es parla de boicotejar els propers Jocs d'Hivern, que es celebraran a la ciutat russa de Sochi, però ningú es creu que cap país deixi d'anar a la competició per defensar aquesta causa. M'estranyaria molt, moltíssim.

I si amb tot això no n'hi hagués prou, un s'ha d'emportar algunes desil·lusions més amb les declaracions de persones que creia intel·ligents i cultes. El primer va ser Rupert Everett, que el passat mes de setembre va dir: "no se m'ocorreix res pitjor que ser educat per dos pares gays". I l'últim ha estat el director Nikita Mikalkov, que va assenyalar que "la legalització del pseudomatrimoni homosexual és un problema d'autoextermini de la humanitat. I és tan activament conscient que em dóna la impressió de que es tracta d'una burla. No tinc res contra els homosexuals, és un assumpte intern de cadascú... però es tracta de l'extermini de l'harmonia divina i humana." Després d'aquestes boniques i entranyables paraules va acabar les declaracions posant el cinema com a coartada... i el resultat va ser el següent: "Estic en contra del matrimoni entre persones del mateix sexe. No hi pot haver cinema sa i carregat d'energia en un món en el que es legalitzen els matrimonis entre persones del mateix sexe." Suposo que deu pensar, en canvi, que sí pot haver-hi cinema sa i superenergètic en un món on encara es pateix fam, pobresa, guerres, etc. Una llàstima!