Clàssics a revisar (III)

Des de febrer que no tornàvem a aquesta secció, que a mi particularment em fa especial il·lusió. És una secció que vol recomanar aquells clàssics que reviso després de molts anys o que descobreixo per primer cop. Són, en molts casos, recomanacions segures... En les primeres edicions vam encarar el cinema de terror i després el cinema criminal. Aquí, en canvi, hi ha una barreja de tot. Espero que us serveixi de cara a les caluroses nits d'estiu... Prometo no trigar tant a tornar!

"EL ÚLTIMO HOMBRE SOBRE LA TIERRA" (The last man on Earth), de Ubaldo Ragona i Sidney Salkow. Intèrprets: Vincent Price, Franca Bettoia, Emma Danieli, Giacommo Rossi-Stuart. (EUA -  Itàlia, 1964). Estem davant d'una pel·lícula molt de sèrie B, i això ja ens ha de col·locar en un altre nivell d'exigència. Però si la incloem en aquesta secció és perquè la història està basada en una novel·la de Richard Mathesson que ha tingut dues versions posteriors, segurament més populars que aquesta: "El último hombre vivo", amb Charlton Heston, i "Soy leyenda", amb Will Smith. En aquesta versió tenim a Vincent Price, que per si sol era capaç de donar importància i sofisticació a qualsevol pel·lícula que se li posés per davant. A "The last man...", a més, es percep una atmosfera enrarida i un xic avançada al seu temps, potser perquè darrera estava el gust italià per un terror més explícit, sec i tèrbol. Tampoc hem d'oblidar que la història ens parla d'uns estranys vampirs que en realitat s'assemblen més als zombies de George A. Romero, que encara trigarien quatre anys a aparèixer per les pantalles de cinema. Casualitat? No ho sabem, però en tot cas val la pena saber que alguns petits films han ajudat molt a d'altres de més exitosos. Aquest n'és un bon exemple.

"SATYRICON", de Federico Fellini. Intèrprets: Martin Potter, Hiram Kelller, Max Born, Alain Cuny, Gordon Mitchell, Capucine, Lucía Bosé. (Itàlia - França, 1969). No serà la millor pel·lícula de Fellini, ni potser la més emblemàtica, però sí és de les més personals i lliures, així com de les que millor defineix el seu gust estètic. Quan es va rodar la pel·lícula, Fellini era famós en el món sencer, havia guanyat Òscars i gaudia d'una gran reputació entre la crítica. Tot i així, va encarar aquesta obra de Petronio amb total llibertat, aconseguint el que alguns han anomenat una "superproducció experimental". En alguns casos el guió resulta confós i difícil de seguir, però és que el director va voler respectar els buits que hi havia a la història original, que és del segle I després de Crist i que ens ha arribat incompleta. Això, per tant, ja ens demostra que no hi ha voluntat de que seguim una història sinó que com a espectadors ens deixem emportar pel món oníric que ens regalen les imatges. I quines imatges! Poques vegades veurem en pantalla tal quantitat d'imaginació i qualitat visual al servei d'una idea, més que d'una història. Com a curiositat, descobrir a Lucía Bosé i a Capucine ("La pantera rosa", "La gata negra", "Mujeres en Venecia") en petits però sucosos papers. I és que el film destil·la un erotisme molt particular, similar en ocasions al d'un altre mestre italià, Passolini. Però vé... això ja seria un altre debat.

 

"CAUTIVOS DEL MAL" (The bad and the beautiful), de Vincente Minnelli. Intèrprets: Kirk Douglas, Lana Turner, Walter Pidgeon, Dick Powell, Barry Sullivan, Gloria Grahame. (EUA, 1952). Si fins ara ens hem fixat en dues coproduccions italianes ara ens centrem en una de les peces cabdals del Hollywood dels cinquanta. Tot i no ser tan popular com "Sunset Boulevard" o "All about Eve", aquesta cinta de Minnelli conserva intactes el seu mestratge i la seva qualitat des del minut 1. Per començar, la seva estructura en tres parts que convergeixen al final i explicades per tres veus diferents ja ens dóna una idea de que la pel·lícula tenia un original punt de partida. A més, el personatge central (el productor sense escrúpols que interpreta maravellosament Kirk Douglas) no apareix mai en temps real, sinó que sempre el veiem segons el que pensen els que el van conèixer. Una malintencionada idea del guionista Charles Schnee que posa en veu d'altres el que quasi tots pensaven sobre Val Lawton ("La mujer pantera") i David O'Selznick, els dos productors reals amb els que sembla que es basa el personatge. Magnífica pel·lícula, imprescindible per a tots aquells als que els hi agradin les bones històries i el cinema de veritat. Per últim, només recordar que mai un títol original ha dit tant d'una pel·lícula... Desgraciadament ens el vam perdre amb la traducció, que tot i no ser desafortunada no té la bellesa del real.