La cerimònia dels Òscars d'aquesta matinada serà recordada, sobretot, perquè el premi a la millor pel·lícula va ser donat per Jack Nicholson i... Michelle Obama, des de la Casa Blanca. Suposem que era una resposta a l'aparició sorpresa de Clinton als Globus d'Or, però el cert és que allà -a diferència d'Espanya- ningú critica que es barregi cinema i política. Ho fan amb naturalitat i "a lo grande". S'imaginen a Rajoy o a la Reina Sofía donant un Goya des de Moncloa o des de La Zarzuela. Costa, oi?
A part de l'aparició de la primera dama també recordarem la cerimònia per les seves actuacions musicals, especialment les dedicades als musicals de l'última dècada (Jennifer Hudson va fer posar de peu a tothom, i amb raó) i la de Shirley Bassey, demostrant als seus 76 anys com s'interpreta una cançó i com s'omple un escenari només amb la presència. Adele i Norah Jones van quedar en evidència una estona després... Una altra cosa va ser l'actuació de l'altra veterana de la nit: Barbra Streisand. El seu número va servir per homenatjar al recentment desaparegut Marvin Hamlisch, autor de la cançó que més fama ha donat a l'Streisand, "The way we were". El que si vam notar és que la cantant, actriu i directora ha canviat substancialment la seva veu... tot i que segueix demostrant que canta, amb també 70 anys complerts, com les millors.
I aquí us deixo amb un resum dels encerts i les ensopegades:
El més hortera: L'aparició de la primera dama.
El més atrevit: La cançó de les "tetes" que va fer Seth Macfarlane.
El més "raro": Joaquim Phoenix, com sempre. Pel seu aspecte fins i tot podríem afirmar que prepara la segona part de l'autodestructiu "I'm still here".
El més polèmic: L'acudit de Macfarlane comparant la violència de Django amb el matrimoni de Rihanna i Chris Brown.
Les més accidentades: Jennifer Lawrence caient a l'anar recollir el premi (com et pot passar això després d'haver perdut la faldilla en els SAG? Ganes de cridar l'atenció?) i Kristen Stewart, apareixent amb crosses a la catifa vermella. Quan li van preguntar què li passava va contestar: "És que sóc tonta". Sincera, la noia.
Els més "alegres": Tarantino i Affleck al recollir els seus premis. Quanta exaltació! Quanta alegria desbordada!
El més discret: George Clooney (Affleck no el va deixar parlar).
La més "perdudicada": Kristen Stewart caminant a salts per l'escenari (és clar, no li van deixar treure les crosses) i quedant-se en blanc enmig de la seva presentació. Seria a causa dels medicaments pel dolor?
Les millors vestides: Charlize Theron, Naomi Wats, Amy Adams i alguna més. `
Les pitjor vestides: Renée Zellweger, Catherine Z. Jones i moltes més. Kristen Stewart també, és clar.
La més estalviadora: Hellen Hunt vestida per... H&M.
La més despentinada: Kristen Stewart, de nou.
Les més voluminoses: Jennifer Lawrence, pel vestit. Melissa McCarthy i Adele, per qüestions naturals.
El més divertit: La música de "Tiburón" quan els parlaments dels guanyadors s'allargaven massa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario