BON NADAL

 

Cada any descobreixo a més gent a qui no li agrada el Nadal. Com més anys passen, més els entenc... ja que la pena pels que no estan o bé aquesta necessitat imperiosa d'estimar i ser estimat en dates concretes pot arribar a molestar força. Tot i així, no puc resistir-me a l'ambient de les festes. És cert que molts cops em deceben, però hi caic un cop i un altre... I fent una mica d'anàlisis (d'aquells que jo faig sovint; i així em va...) he pogut comprovar que els Nadals són un dels pocs punts de connexió feliç amb la meva infància. Sí, sí, no m'amagaré aquí que no m'ho vaig passar massa bé a l'escola, i que per descomptat vaig ser un nen que no ho volia ser. Els records nadalencs, però, són nets i clars, sense cap ombra. Recordo que estar a casa durant dues setmanes i esperar amb il·lusió les reunions familiars (una família petita, la veritat) em feia sentir protegit, fora de perill. I aquella espera dels dies assenyalats venia amenitzada per una televisió que en aquell moment semblava retrocedir vint o trenta anys enrera. Recordo que cada tarda ens passaven pel·lícula, i sovint eren pel·lícules antigues (molts antigues ja en els 70 i 80) de Bob Hope, Stan Laurel y Oliver Hardy, Jerry Lewis, Bing Crosby i tants d'altres. Recordo que el que veia dels Nadals per la televisió era tot alegria, arbres brillants, regals d'envoltoris llampants, vestits d'etiqueta, cançons d'Irving Berlin cantades per Synatra... un luxe fals i molt, molt "yanqui". Recordo com esperava l'anunci de la Coca-Cola, i el de Freixenet, recordo els valsos de Viena, els salts d'esquí, els especials de TVE per Nadal i Any Nou, etc. Recordo els bons sentiments de les pel·lícules de Capra, recordo haver plorat amb James Stewart, i el cert és que tot allò em servia de munició en el meu amagatall... dies abans de tornar a la meva guerra escolar i particular. Sé que el que dic sonarà a "kitsch" o a molt llunyà, però per a mi aquell nen que es passava les tardes veient pel·lícules i pintant postals de Nadal amb els seus Carioca no està massa lluny. Cada any, per Nadal, el recordo i el recupero... a parts petites. Avui l'he volgut compartir. Avui he volgut que deixés de mirar la tele i treiés el cap per Internet, cosa que a ell li ha semblat com de ciència ficció. BON NADAL a tothom!!