Vint anys de Sala Beckett

En un dia com avui, 2 de novembre, es va inaugurar -ara fa vint anys- la sala alternativa més emblemàtica de Barcelona, lligada ja per sempre més al nom de José Sanchis Sinisterra, al del grup Teatro Fronterizo, així com al del mateix barri de Gràcia. La meva relació amb la Beckett, però, deu ser de fa uns 4 o 5 anys, quan vaig decidir que L'Obrador era el millor lloc per aprendre i practicar l'escriptura teatral. Havia assistit a uns quants espectacles, segurament pocs, però desconeixia moltes coses d'una sala que és molt més que una sala, o un teatre. A vegades m'ha donat la sensació que era un refugi per a gent que vol fer teatre de text desafiant el present, el mercat i la raó; a vegades m'ha semblat que era la veritable casa de molts actors i directors, el lloc on tornaven després de periples comercials diversos... més o menys afortunats, però decididament poc teatrals. La Beckett són moltes coses, però sobretot és un espai on un té la llibertat d'encertar o equivocar-se, de provar i arriscar-se, de fer allò que segurament no podrà fer en quasi cap altre teatre d'aquesta ciutat. La Beckett és un espai de creació únic, i esperem que pugui ser-ho per molts anys... sigui on sigui. Felicitats Sala Beckett.