Un Grec que parla italià

Ja tenim a les mans la programació del Festival Grec d'enguany. I si en els últims anys s'estilava convidar un país i veure alguns dels espectacles que allà s'hi produeixen, aquesta edició no ha volgut ser menys i ha convidat a Itàlia. El més curiós és que pot ser perquè l'italià, com a idioma, fa menys por que d'altres o bé per qüestions que desconec, el programa d'aquest estiu te'l podries trobar a Roma o a Milà i no ens estranyaria pas massa. Així, a primer cop d'ull m'he trobat que venen d'Itàlia un espectacle de circ, set muntatges teatrals més o menys convencionals, sis propostes de teatre innovador, un espectacle de dansa i dos importants concerts. Mamma mia!

La gran estrella d'aquest festival és Itàlia, i dins de tot el que arriba d'aquell país sembla que el nom que es vol gravar en tots els nostres caps és el de Romeo Castelluci. D'ell es presenta la trilogia inspirada en la Divina Comèdia. Consta de dues obres de teatre (Inferno i Purgatorio) i d'una instal·lació que es podrà veure gratuïtament a La Capella (Paradiso). Sembla que és el que recomana tothom i el que més expectació aixecarà aquest estiu.

De la resta d'actuacions destacaria, per blocs, les que es fan des de casa nostra. Per una banda hi ha el bloc de les adaptacions literàries o poètiques, que semblen ja el subgènere de moda a casa nostra, i que consisteix en transformar en espectacle llibres que a priori tenen molt poc -poquíssim, a vegades- de teatral. Aquest cop li toca el torn a la poesia de Vinyoli, "El quadern gris" de Josep Pla, i "La ruta blava", que en realitat és un llibre de viatges de Josep Maria de Sagarra.

El segon bloc que identifico ràpidament és el d'autors emergents o d'última generació. No se n'ha programat tants com pensava, però tot i així hi ha repetidors. Aquest any, doncs, podrem veure "Girafes", de Pau Miró, i "Julia Smells like teen spirit", de Jordi Casanovas.

El tercer bloc clarament diferenciat, i en aquest cas quasi obligatori, és el d'obres de tradició greco-llatina o bé inspirades vagament en els personatges i/o mites clàssics. Aquest cop tenim la "Ilíada" reescrita per Alessandro Baricco; "Edipo. Una trilogia", que ve de Madrid i que refon les obres "Èdip Rei", "Èdip a Colonos" i "Antígona"; i una "Ifigènia" escrita per Jordi Coca.

Per últim, i dins de l'apartat teatral, també hi apareixen grans noms del teatre com Robert Lepage (aquest cop dins d'un espectacle de dansa-teatre), Calixto Bieito, José Sanchis Sinisterra, Lluís Pasqual (dirigirà, curiosament, dues peces de sarsuela) o fins i tot Jeanne Moreau, que arribarà de la mà del director de cinema Amos Gitai per fer l'espectacle més estrany i arriscat -a priori- d'aquesta edició: "La guerra dels fills de la llum contra els fills de les tenebres". Fa pinta de ser un "tostón" de tres parells de nassos, però també pot acabar sent la gran sorpresa de l'any.

De dansa, destacar aquesta caríssima "Eonnagata" que promet tant (les entrades van de 35 a 40 euros). I de música, propostes tant diverses com Jordi Savall, Mayte Martín, Mala Rodríguez, Roberto Fonseca, Gerard Quintana o Keith Jarrett.